50 anys després de la mort de Franco: la recepció de Picasso durant el franquisme

L'any que es commemora el cinquantè aniversari de la mort de Franco ens convida a reflexionar sobre l’impacte i les conseqüències del franquisme en la societat i la cultura espanyoles. En aquest context, proposem un congrés dedicat a aprofundir en un aspecte essencial però sovint poc explorat: la recepció i el tractament de l’obra de Pablo Picasso durant l’etapa franquista.

Picasso, artista universal i figura clau de l’art contemporani, va mantenir una actitud fermament oposada al règim franquista, tot convertint-se en un símbol de resistència artística i política. Però a pesar del reconeixement internacional, a Espanya la seva obra va patir la censura i la marginació institucional, que van condicionar la seva recepció al seu propi país.

Aquest congrés vol analitzar les múltiples dimensions d’aquesta complexa relació: el paper de la censura, les connotacions de l’autoexili en l’artista, la manca de suport oficial i, alhora, la resposta i la valoració que la societat civil catalana va donar a Picasso i a la seva obra. A través d’un enfocament multidisciplinari que inclou la història, l’art, el cinema i la cultura en general, explorarem les llums i les ombres de la recepció de l’obra de Picasso durant el franquisme.

La trobada reuneix reconeguts experts que aportaran diferents perspectives i anàlisis, amb l’objectiu de generar un debat enriquidor que ens permeti entendre millor el llegat de Picasso i la seva rellevància en la memòria històrica i cultural postfranquista.

PROGRAMA

Dimarts 14 d’octubre

17 h. Benvinguda a càrrec d’Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso.

17.15 h. Carme Molinero i Ruiz 

El franquisme a Catalunya. De la paralització a la represa cívica i cultural (cat)

Carme Molinero es catedràtica d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca s’ha centrat en la història social i política de l’etapa franquista, de la transició a la democràcia, amb projecció a la democràcia actual en el marc de les dictadures i de les transicions del segle XX.

18.15 h. Pausa

18.45 h. Emmanuel Guigon 

“Més llum!” El surrealisme davant el franquisme (cast)

Emmanuel Guigon és director del Museu Picasso i especialista en surrealisme.

19.30 h. Nancy Berthier 

El Generalísimo is still dead (cast)

Nancy Berthier és l’actual directora de la Casa de Velázquez de Madrid i catedràtica d’Arts Visuals a la Universitat de la Sorbona. Especialista en cinema espanyol i iberoamericà i en la representació visual dels conflictes i del polític, ha investigat àmpliament sobre el cinema de propaganda del franquisme. Ha dirigit diversos programes d’investigació interdisciplinaris sobre la imatge, la memòria i l’espai urbà.

Dimecres 15 d’octubre

10 h. Maisa Navarro 

L’abús d’oblit a Espanya: la problemàtica dels vestigis franquistes (cast)

María Isabel Navarro és catedràtica d’Història de l’Art de la Universidad de La Laguna, comissària d’exposicions i investigadora en aspectes d’arquitectura i arts d’avantguarda. És la investigadora principal del Catàleg de vestigis franquistes a les illes Canàries.

11 h. Pausa

11.30 h. Josep Massot 

Artistes amb, contra, de, malgrat, sota la dictadura (cat)

Josep Massot és periodista cultural a La Vanguardia i El País. Autor de la biografia de Joan Miró en dos toms: Joan Miró, el nen que parlava amb els arbres. 1893-1940 i Joan Miró sota el franquisme i la Guerra Freda. 1940-1983, editorial Galaxia Gutenberg.

12.30 h. Nadia Hernández Henche 

Objectiu Picasso. La picassofòbia en el tardofranquisme (cat)

Nadia Hernández Henche és historiadora de l’art, restauradora, comissària i directora de diverses col·leccions privades. 

14 h. Pausa

16 h. Beatriz Martínez López

Cap a un relat sense memòria: Picasso davant la censura franquista (cast)

Beatriz Martínez López és doctora en Història de l’Art per la Universidad Complutense de Madrid i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (2023). Als seus treballs investiga les connexions artístiques i culturals establertes durant el franquisme entre l'Espanya de l'interior i la de l’exili republicà.

17 h. Manuel Borja-Villel 

Museu Reina Sofía: poètiques i polítiques de la transició (cat)

Manuel Borja-Villel és historiador de l'art i comissari. Ha estat director del Museu Reina Sofia de Madrid del 2008 al 2023. Anteriorment va ser director del MACBA de Barcelona (1998-2007) i de la Fundació Antoni Tàpies (1989-1998). Més recentment ha estat un dels curadors de la 35a Biennal de Sao Paulo.

Actualment és el director del Programa “Museu Habitat” del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

18 h. Pausa

18.30 h. Francesc Torres 

Allò polític no és el que fa l’art polític, art (cat)

Francesc Torres és artista visual, comissari i escriptor.

19.30 h. Annie Cohen-Solal 

Guernica, un fulgurant pols polític: Picasso davant Franco (1969-1981) (cast)

Annie Cohen-Solal és professora distingida a la Universitat Bocconi de Milà. El seu últim llibre Un extranjero llamado Picasso (Paidós, 2023), va ser guardonat amb el Premi Femina Essai 2021, i traduït a una dotzena d'idiomes. També va inspirar cinc exposicions (París, Nova York, Màntua, Milà i Roma), que va comissariar d'acord amb la seva pràctica de traçar les interaccions entre l'art, la història i la societat des d'una perspectiva intercultural.

20.30 h. Cloenda del congrés

(cat) Conferència en català

(cast) Conferència en castellà

RASTRES DE LA GUERRA CIVIL I DE L’EXILI

Sortides

Són nombrosos els rastres que els devastadors efectes de la Guerra Civil Espanyola van deixar a Catalunya. Uns testimonis que es preserven i estudien a través de diverses entitats que coordinen la recuperació de la memòria democràtica.

Amb motiu d’aquest congrés, el Museu Picasso organitza tres sortides per resseguir alguns dels espais del conflicte bèl·lic i de l’exili de milers de persones que per motius polítics i culturals van haver de deixar el país.

La Batalla de l’Ebre

Dissabte 25 d’octubre

Sortida d’un dia per visitar les restes d’aquesta batalla a la comarca de la Terra Alta. També es visitarà el Centre Picasso d’Horta de Sant Joan.

Espais de conflicte bèl·lic i resistència a Barcelona

Dijous 6 de novembre

Sortida d’un matí per visitar la bateria antiaèria del Turó de la Rovira, la rèplica feta el 1992 a Horta del Pavelló de la República que es va construir a París per representar Espanya en l’Exposició del 1937 i algun dels refugis antiaeris que encara es conserven a la ciutat.

Ruta de l’exili

Dissabte 22 de novembre

Sortida d’un dia per visitar diferents indrets del sud de França on milers de republicans es van exiliar durant i després de la Guerra Civil Espanyola.

El Museu organitza l’autocar i les visites comentades, que aniran a càrrec d’Assumpta Montellà, historiadora i escriptora.

Activitats relacionades: