|
 |
 |
 |
REINES I INFANTES |
LAS MENINAS: UNA MIRADA HISTÒRICA Tot i que Las Meninas va ser un quadre d’accés restringit ―es guardava als apartaments d’ús privat de l’Alcázar―, no va trigar a assolir l’estatus d’obra mestra. La seva fama primerenca està lligada a Juan Bautista Martínez del Mazo, gendre de Velázquez, a qui se n’atribueix una còpia, i a Luca Giordano. El s. xviii va ser una època essencial en la història de la recepció crítica de Las Meninas, perquè els pintors i intel·lectuals espanyols van interessar-se per l’art dels segles anteriors amb l’objectiu d’identificar una tradició on reconeixe’s. Un dels principals exemples d’aquest fenomen va ser Goya, que considerava Velázquez un dels seus referents i amb qui va entaular un diàleg que es va fer patent a moltes de les seves realitzacions. Fins al 1800, Las Meninas va estimular la creació d’importants obres d’art i va generar un destacat debat crític en l’àmbit espanyol, però durant el s. xix tota aquesta activitat va transcendir a altres països i la tela de Velázquez es va convertir en veritable font d’inspiració per a artistes europeus i americans. Això va ser degut tant a la qualificació de Velázquez com a pintor «naturalista», que lligava amb la vocació realista de les tendències pictòriques i literàries més avançades de l’època, com a l’ample desenvolupament que va assolir amb ell el retrat, un gènere que va interessar molt als pintors del s. xix. Si bé per a alguns només Manet i Sargent van interioritzar l’art de Velázquez i el van utilitzar com a guia per a una renovació important, el fet és que van ser molts els pintors que es van inspirar en la seva obra o la van copiar, estudiar o reinterpretar. La llista inclou noms tan coneguts com Wilkie, Degas, Renoir, Courbet, Millet, Toulouse-Lautrec, Chase, Whistler o Eakins. Cada època ha fet de Las Meninas un reflex de les seves pròpies preocupacions, però durant el s. xix van interessar més les qüestions tècniques, les fórmules de representació pictòrica i la manera com l’artista havia resolt la relació del seu art amb la realitat.
LAS MENINAS DE PICASSO Entre l’agost i el desembre del 1957, Picasso va dur a terme una anàlisi de Las Meninas de Velázquez. La sèrie de les cinquanta-vuit obres que Picasso va donar al Museu el 1968 està formada per quaranta-quatre interpretacions inspirades en la pintura de Velázquez; nou que descriuen el colomar que tenia instal·lat al seu estudi de la vil·la La Californie a Canes; tres paisatges i dues interpretacions lliures ―El piano i Retrat de Jacqueline. Deu dels quaranta-quatre olis dedicats a Las Meninas són una visió de conjunt de l’obra del pintor sevillà . La interpretació picassiana d’aquesta pintura constitueix un exhaustiu estudi de ritme, color i moviment i un constant joc d’imaginació en què Picasso va metamorfosar les personalitats de diversos components de l’obra. Podeu veure una anàlisi visual i interactiva de la sèrie Las Meninas,
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
aquí
a
vista ampliada general
