PABLO PICASSO, PAUL ELUARD.
UNA AMISTAT SUBLIM

GUERRA CIVIL

Henriette Theodora Markovitch (Tours, 22 de novembre de 1907—París, 16 de juliol de 1997), coneguda com Dora Maar, fou una fotògrafa surrealista, ideològicament propera a l’extrema esquerra. Coneix Picasso l’any 1936, per mediació de Paul Eluard, i aviat es converteix en la seva companya i model, i influeix en la politització de l’artista.  Quan esclata la Guerra Civil espanyola, Eluard, Maar i Picasso prenen partir pel govern legítim i la causa republicana. Commogut pels bombardejos de l’exercit franquista sobre Madrid, Eluard escriu el seu poema de caire manifestament polític, «Novembre 1936», que serà publicat a L’Humanité el 17 de desembre d’aquell mateix any. El text inspira en Picasso els gravats de Somni i mentida de Franco, el gener de 1937. L’any 1938, «Novembre 1936» torna a publicar-se en forma de llibre amb el títol de Solidarité, acompanyat d’aiguaforts de diversos artistes.

LES VACANCES I NUSCH

Eluard coneix Nusch (Maria Benz, 1906—1946) a París, l’any 1930, després de separar-se de Gala, i es casen el 1934. Còmplice i musa del poeta, Nusch li inspira diverses antologies de poemes. també posa per a fotògrafs surrealistes com ara Man Ray, Lee Miller i Dora Maar. Nusch es converteix en un tema d’investigació estètica i en protagonista de molts retrats de Picasso, sobretot entre el 1936 i el 1941. En aquests anys, l’amistat, l’admiració i l’emulació recíproques entre Picasso i Eluard els duen a compartir les vacances durant tres estius consecutius a l’hotel Vaste Horizon de Mougins, juntament amb d’altres amics. Allí, Picasso realitza diversos retrats de Nusch, de Maar i de la filla d’Eluard, Cécile, així com un retrat críptic de Paul Eluard disfressat d’arlesiana, conegut com Arlesiana alletant un gat.

L’OCUPACIÓ

L’esclat de la guerra allunyarà Eluard, mobilitzat, de Picasso, que alterna la seva residència a París amb estades a Royan. El retrobament s’esdevé a la capital francesa a les acaballes de l’agost de 1940. En aquella època es reuneixen de forma freqüent, amb d’altres amics, com ara Michel i Louise Leiris, Apel·les Fenosa, Óscar Domínguez i Robert Desnos, al restaurant Le Catalan, situat davant del taller de Picasso a la rue des Grands-Augustins.
L’any 1942, Eluard s’adhereix de nou al Partit Comunista francès i ha de passar a la clandestinitat, fet que fa que sovint hagi de marxar de París. Tanmateix, ell i Picasso continuen en contacte i es troben al taller de Picasso, a Le Catalan o a casa de Christian i Ivonne Zervos.

POST-GUERRA I COMPROMÍS POLÍTIC

El 4 d’octubre de 1944, després de l’alliberament de París, Picasso s’adhereix al Partit Comunista francès, en un acte al qual assisteixen Paul Eluard i Louis Aragon. L’endemà, l’adhesió és anunciada a L’Humanité, en un reportatge il·lustrat amb tres fotografies, un dibuix de L’home del xai i un text d’Eluard.

Picasso i Eluard col·laboren amb els moviments i congressos per la pau i en l’elaboració del llibre Le Visage de la paix. Els coloms de Picasso són utilitzats per als cartells dels congressos i esdevenen un símbol pacifista. L’any 1948, els dos amics assisteixen al Congrés Mundial d’Intel·lectuals per la Pau a Wroclaw (Breslau, Polònia), on Picasso pronuncia un breu discurs. En aquest viatge visiten Auschwitz.

Eluard mor el 18 de novembre de 1952 a causa d’un infart de miocardi. Picasso, acompanyat dels seus amics i camarades del Partit Comunista, vetlla el cos del poeta i dibuixa un colom, amb la inscripció «pour mon cher Paul Eluard».

El 22 de novembre és enterrat al cementiri de Père-Lachaise, a la divisió 97, dins del recinte per als comunistes i allunyat de Nusch. Atès que el govern es va oposar a celebrar un funeral nacional i al seguici fúnebre pels carrers de París, una multitud d’amics, camarades i gent anònima es van reunir a les portes del cementiri per retre el darrer homenatge a l’autor de «Liberté». Els discursos fúnebres són pronunciats per  Vercors (Jean Bruller), Louis Aragon, Laurent Casanova, André Delacour i Jean-Charles Gateau.

Picasso, visiblement emocionat, assisteix a les exèquies acompanyat de Cécile Eluard i Elsa Triolet, per acomiadar-se per darrera vegada del seu gran amic.