Per escalfar motors abans de la conferència que la Nina Simon farà al Museu Picasso dimecres 17 de novembre, us presentem una ressenya del seu llibre.
El concepte de participació del públic s’associa avui sobretot a la via oberta per les xarxes socials. I és cert, les xarxes socials faciliten una infinitat d’opcions per compartir, comentar, recomanar, co-crear, en definitiva, participar, d’una manera tan fàcil i ràpida que encara ens hi estem avesant. Però la idea de participació va molt més enllà de la web 2.0. El visitant, acostumat ja a poder ser actor i emissor en l’entorn virtual, ha de poder trobar, també en l’entorn físic dels museus, vies d’expressió i de participació.
Amb una rigorosa metodologia, la Nina Simon presenta a “The Participatory Museum” els diferents estadis participatius que els museus poden oferir. Idees, recomanacions de què fer i què no fer, multitud d’exemples de bones pràctiques de museus de tot el món, així com d’alguna fallida, conformen un llibre de capçalera per a la museografia actual.
Nina Simon
Cada museu, cada centre cultural, en funció de la tipologia dels seus fons i, sobretot, en harmonia amb la seva missió i objectius, hi pot trobar idees i propostes de valor. Algunes són molt senzilles, com el simple fet de demanar al visitant que expressi la seva opinió mitjançant un ordinador posat a disposició o gravant el seu missatge. Això, tot i ser relativament senzill d’aplicar, no és en absolut gens freqüent als nostres museus. Jo em demano, per què el que és ja un hàbit absolutament estès a Internet, no ho és encara en el museu físic? Si estem per la participació, per què l'oferim gairebé només en l’entorn virtual?
Il·lustració del llibre "The Participatory Museum"
Què és un museu participatiu?
L’autora defineix un centre cultural participatiu com un lloc on els visitants poden crear, compartir i interactuar al voltant d’un contingut (col·lecció).
La participació no és un fi en si mateix, sinó que és una estratègia. L’objectiu de les tècniques participatives és acomplir les expectatives dels visitants per una implicació activa i fer-ho de manera que projecti endavant la missió i els valors de la institució. La implementació de tècniques participatives desarticula idees fortament arrelades com que els museus no canvien mai i un cop visitats ja no hi ha motius per tornar-hi, o que la veu autoritzada del centre no és inclusiva de la percepció del visitant.
6 flaixos del llibre
El llibre és molt ric i en recomano vivament la lectura atenta. A tall d’aperitiu vegeu algunes de les reflexions i propostes:
- Un museu o un centre cultural és una plataforma que proveeix oportunitats per a diverses experiències co-produïdes pels visitants.
- Com més acostumada està la gent a un aprenentatge i a experiències participatius, més volen alguna cosa més que simplement “assistir” a institucions i actes culturals.
- Una bona pràctica participativa no és només donar veu als visitants sinó desenvolupar experiències que siguin valuoses i interessants per a cadascú.
- Si alguna proposta participativa no dóna els resultats que el museu espera, sovint no és per causa dels visitants, sinó per un mal disseny (entenent per disseny des de la idea a la realització).
- Tres són els agents per als quals l’experiència ha de tenir interès, sentit, valor: els propis participants , és clar, el públic visitant no-participant i el museu.
- Es necessari desplaçar el punt de mira, enfocar-lo en el visitant i fer-se algunes preguntes: Què vol el nostre públic? Què està disposat el museu a donar? Quins canvis organitzatius representa l’adopció de projectes participatius? Com avaluarem els resultats de les experiències participatives?
Portada del llibre "The Participatori Museum"
Participació també als museus d’art
És cert que la participació i l’experimentació són de més fàcil aplicació en museus de ciències o d’història, però també els museus d’art podem fer molt per propiciar experiències de visita de major qualitat.
En paraules de l’autora: “Els principis idealistes de moltes institucions culturals –implicar els visitants amb el patrimoni, connectar-los amb noves idees, fomentar el pensament crític, donar suport a la creativitat- poden ser obtinguts a través de la pràctica participativa”. Això és molt aplicable, també, als museus d’art.
El llibre ofereix bons exemples de la Tate, Brooklyn, Hirshhorn, Cantor Art Center, San Francisco Museum of Modern Art, Victoria and Albert, Rijksmuseum. Entre els casos de bones pràctiques és un orgull que hi sigui referenciada l’experiència participativa desenvolupada pel Museu Picasso amb Eina, Escola de Disseny i Art.
Un exemple de llibre participatiu durant el procés d’escriptura
El mateix procés d’escriptura de l’obra ha estat en si mateix un model de participació: l’autora, un cop va tenir un primer esborrany, va construir una wiki on professionals de museus d’arreu hem contribuït amb lectura crítica, comentaris i exemples.
A la web, a més, s’encoratja als lectors a seguir aportant comentaris i idees que seran tinguts en compte en noves actualitzacions del text. Hi esteu tots convidats a dir-hi la vostra aquí als comentaris o a l’espai de discussió del llibre.
El llibre es pot llegir online gratuïtament a www.participatorymuseum.org/read
Vegeu altres visions del llibre
Conxa Rodà
Coordinació de Projectes
Com a visitant: heu participat en alguna experiència participativa que vulgueu compartir?
Si treballeu a un museu: heu implementat algun projecte participatiu al vostre centre?
