Henri Laurens 1885-1954. Escultures i dibuixos

Primera exposició antològica a Espanya d’escultures i dibuixos de l’artista Henri Laurens, màxim representant de l’escultura moderna que se situa a l’origen d’una de les vies de l’escultura contemporània, centrada en la captació de l’espai a partir de la presència estable de la massa.

Primera exposició antològica de l'obra de Laurens a Espanya, amb la qual el Museu Picasso se suma a la recuperació de la figura de l'artista francès per situar-lo al lloc d’honor que li pertoca, a l’origen d’una de les vies de l’escultura contemporània, centrada en la captació de l’espai a partir de la presència estable de la massa.

Desconegut fins avui per al públic espanyol, Henri Laurens és, sens dubte, un dels màxims representants de l’escultura moderna, i el seu nom apareix estretament unit al de Braque, Picasso, Gris, Léger, Modigliani, Maillol, Matisse i Brancusi. En constant diàleg amb ells, el seu treball va discórrer aliè als interessos econòmics i comercials de l’època. A mesura que assolia maduresa artística, s’allunyava de tota lírica d’avantguarda. La indiferència de la crítica només va ser trencada pels òrgans de difusió propers al seu cercle —Cahiers d’Art amb Zervos, Verve amb Tériade—, defensa a la qual es van unir amics i companys en actituds reivindicatives i solidàries, la més popular protagonitzada per Matisse, qui, el 1950, indignat per l’arbitrarietat del jurat de la XXV Biennale di Venezia, va decidir compartir amb ell el seu premi de pintura.