El passeig de Colom

Malgrat les modestes dimensions, "El passeig de Colom" concentra un gran nombre d’elements significatius. Del conjunt d’obres del museu creades per Picasso el 1917, és l’única que conté una referència al paisatge i constitueix, paral·lelament, l’última presència important de la ciutat de Barcelona en la iconografia picassiana.
S’hi juxtaposen diversos contrastos. Amb una evident estructura de perspectives complementàries copsades des de diferents punts, la composició palesa una marcada influència cubista. L’obertura del balcó representa l’element de diàleg entre l’interior i l’exterior. Els laterals, emmarcats per les típiques persianes de batents plegables, estan pintats amb una gamma de blancs i grisos: el costat esquerre és lluminós i precís, tocat pel sol, mentre que el dret apareix ombrívol i difuminat. La barana de ferro colat és l’element fonamental en la gran profunditat que abasta la composició: apareix siluetejada i esbiaixada en reflectir-se al vidre, partida en forma de «V» la seva ombra negra central i blanca en la versió més realista que obre pas al paisatge, amb l’hàbil recurs d’integrar la bandera que oneja a l’edifici del costat. Els referents reals es completen amb l’edifici contigu, el mar, les palmeres, la silueta de Montjuïc i la columna coronada per l’estàtua de Colom, un dels símbols de la ciutat. El tractament de la pinzellada —des de l’empast a les volutes de les brèndoles i dels traços curtíssims del cel, fins a la transparència de les grans taques negres triangulars— atorga una gran complexitat al conjunt.
Picasso va pintar aquest quadre des de l’òptica dels balcons de l’Hotel Ranzini, situat al número 22 del passeig de Colom, a poca distància del domicili familiar de l’artista. Allà s’hostatjaven membres dels Ballets Russos de Serge de Diaghilev, que, fugint de l’escenari europeu de la Primera Guerra Mundial, presentaven a Barcelona el ballet Parade, del qual Picasso era l’escenògraf i figurinista. En aquell mateix balcó, l’artista va pintar diversos retrats d’Olga Khokhlova, ballarina de la companyia russa que esdevindria la seva primera esposa.