Fons David Douglas Duncan

Els productors i la seva història

David Douglas Duncan (Kansas City, Missouri, 23 de gener del 1916 - Grasse, França, 7 de juny del 2018) va ser un fotoperiodista de prestigi internacional que va iniciar la seva trajectòria professional com a fotògraf de guerra en el Pacífic occidental durant la Segona Guerra Mundial.

El 1938, Duncan es va graduar a la Universitat de Miami, on va despertar el seu interès per la fotografia treballant com a editor d'imatges i fotògraf per a la revista de la universitat. El 1941 es va incorporar al Cos de Marines de l'exèrcit estatunidenc i es va convertir en fotògraf de combat fins al final de la Segona Guerra Mundial. Finalitzada la guerra, el 1946, va començar a treballar per a la revista Life i més tard per a Collier’s, fins al 1956. A partir d'aquest moment, va treballar com a fotògraf freelance. 

Després de la Segona Guerra Mundial, durant la seva carrera professional, David Douglas Duncan va cobrir nombrosos conflictes armats. Els seus reportatges més coneguts van ser el de la guerra de Corea, This is War! (1951), i els de la guerra del Vietnam, I Protest! (1968) i War Without Heroes (1970).

El 8 de febrer del 1956 va conèixer Picasso a La Californie, la casa de l'artista a Cannes. Aquell dia va començar una cordial amistat amb Picasso i Jacqueline que es prolongaria durant disset anys, fins a la mort de l'artista el 1973.

En 1991 va rebre el premi Joseph Sprague, concedit per la National Press Photographers Association (NPPA), en reconeixement a la seva trajectòria professional en el camp del fotoperiodisme.

Abast i contingut

El 8 de febrer del 1956 Duncan va conèixer Pablo Picasso. Aquell dia, el fotògraf, que vivia en el sud de França, tornava de l’Orient i es dirigia al continent africà. Robert Capa li havia promès que li presentaria l'artista, però dos anys abans havia mort a la guerra d’Indoxina sense haver-ho pogut fer. Duncan va telefonar a casa de Picasso a Cannes, a La Californie, dient que era amic de Capa i que només volia saludar-lo. Jacqueline va respondre al telèfon i el va convidar a visitar-los. D'aquesta manera va començar una cordial amistat amb Picasso i Jacqueline que es va prolongar durant els disset anys següents, fins a la mort de l'artista el 1973.

Duncan va plasmar aquesta relació en les seves fotografies. Són registres que, a través de la mirada de l'amic, ens acosten a la vida i als processos artístics de Picasso. Són diversos els fotògrafs que van retratar Picasso, tots ells d'extraordinària vàlua, però l'amistat i la sintonia de Duncan amb l'artista van donar com a resultat la captació de petits espais de la vida de Picasso i Jacqueline, i el seguiment del seu procés artístic, capitals per entendre a l'artista. El mèrit d'aquestes fotografies rau, sobretot, en el seu conjunt; són retrats, però a més, són reportatges, escenes de la vida de Picasso que es van succeint i acaben narrant una part de la seva existència vista des de l'òptica d'un amic.

Dades d’ingrès

El Fons David Douglas Duncan va ingressar al Museu Picasso de Barcelona el 23 de setembre de 2013 per donació del mateix fotògraf.