El divan

"El divan" és el retrat nocturn de la quotidianitat d’un jove Picasso que circulava per les tavernes, els cafès concert i els prostíbuls de Barcelona al tombant de segle. Al centre de l’escena, l’artista va representar-hi una prostituta i el seu client asseguts en un sofà i protegits rere una taula. La tensió que emana del conjunt s’origina per la presència de l’alcavota —un personatge recurrent en la iconografia picassiana posterior— en actitud de controlar tot el que succeeix a la casa que regenta.
Concorren, en aquesta obra, diversos elements que permeten relacionar-la no només amb dibuixos coetanis de joventut, sinó també amb d’altres de precedents i de posteriors, tots caracteritzats per la representació d’una sexualitat no explícita. D’una banda, la imatge de l’alcavota, que al·ludeix al personatge de la Celestina, connecta aquesta obra amb la còpia d’un Capricho de Goya i amb altres dibuixos de Picasso fets a Madrid entre 1897 i 1898. De l’altra, la identificació de l’espai com a prostíbul, principalment a través de la reproducció d’un quadre eròtic al fons de la composició, apareix també en altres dibuixos que l’artista va fer a Barcelona el 1902-1903, així com en diversos esbossos.
Paral·lelament, El divan recorda alguns dibuixos del seu amic Carles Casagemas, a més d’altres obres realitzades a París per alguns dels artistes de referència a l’època, entre les quals, els monotips de Degas o els retrats de bordells i prostitutes de Toulouse-Lautrec. El dibuix està executat sobre paper amb carbonet, pastel i llapis de colors terrosos i groguencs. Pel que fa al paper, va ser tractat amb una tècnica que Picasso va aprendre d’Isidre Nonell per aconseguir que les obres presentessin una mena de pàtina al·lusiva al pas del temps. Tot i que el dibuix no està datat, l’estil proper a l’expressionisme de Nonell i de Casagemas, la temàtica eròtica i la signatura —«P. Ruiz Picasso»— confirmen que es tracta d’una de les primeres obres de to eròtic de l’artista.