El mas de Quiquet

Des de les primeres manifestacions a Màlaga, la producció picassiana centrada en la vida rural presenta una línia gairebé ininterrompuda. El mas de Quiquet s’insereix en aquesta tradició i posa l’èmfasi en l’endolciment de la gamma cromàtica i, sobretot, en l’accentuació del lirisme a través d’un marcat contrast entre el groc solar i el verd de la natura d’una tarda d’estiu.
En la composició, hi conflueixen els dos interessos temàtics que, juntament amb la figura humana, van dominar la producció de l’artista durant l’estada a Horta: l’arquitectura i el paisatge. Es tracta d’un mas ubicat enmig de la natura, envoltat d’arbres que Picasso esbossa amb ràpides pinzellades juxtaposades. Hi destaca el tractament de la peculiar geometria de l’edifici, copsada des de la perspectiva més complexa, la vista en escorç. Aquest interès per les estructures coincideix amb el de diversos olis que va pintar al poble, com "Finestres i ràfec" (MPB 110.135) o "Cases d’Horta de Sant Joan" (MPB 110.107) —tots dos a la col·lecció del museu—, en què no només s’interessa per la disposició dels edificis, sinó també pels elements que els integren. Al repte geomètric, s’hi afegeix el cromàtic: Picasso empra aquí la que es pot considerar paleta d’Horta, en la qual predominen els ocres, els grocs i els verds. De les diferents tonalitats de la construcció, destaca el quadrant superior esquerre del mas, resolt amb un groc intens que li confereix una lluminositat singular, la qual, per la posició dels raigs de sol, revela que va ser pintat a primera hora de la tarda. Picasso coincideix en aquest aspecte amb la coetània Colla del Safrà, formada per artistes que havien optat per un plein air de raval modulat per suggeridors matisos lumínics. Aquell mateix 1898, Joaquim Mir presentava a Barcelona una de les obres icòniques d’aquest grup, "La catedral dels pobres" (Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza).
Tot i que l’estada de Picasso a Horta encara es va allargar un temps, la datació d’aquest oli s’ha de situar entre el mes d’agost i els primers dies de setembre, període en què va abandonar el poble amb el seu amic Manuel Pallarès per endinsar-se als Ports, una zona muntanyenca deshabitada, a excepció d’alguns masos com el de Quiquet, situat a uns dotze quilòmetres d’Horta. Es van instal·lar en una balma propera i van menar una vida assilvestrada. El mas estava aleshores habitat i se sap que Picasso en va conèixer els estadants. Encara avui es manté en peu, tot i que reformat i deshabitat.