La Española de Montmartre

La Española de Montmartre és una novel·la ambientada a començaments del segle XX que relata, a partir de fets reals, la vida de Francisca Calpe. La protagonista –una dona amb una ànsia de llibertat i el desig de conèixer món–, va del seu poble natal a la província de Castelló a París, on s’integrarà en la fèrtil avantguarda artística concentrada entorn del barri de Montmartre. Junt amb Picasso, Fernande Olivier, Juan Gris, Max Jacob, Apollinaire, María Blanchard i d’altres artistes i intel·lectuals de l’època, viurà tot d’experiències úniques. En aquest ambient bohemi i llibertí, descobrirà un món en ebullició, on els formalismes es desdibuixen traspassant els límits i les normes establertes.

Acompanyaran a l’autor, Josep Maria Goñi, Roser Ros, pedagoga i presidenta de la Fundació Art&Paraula i Pedro Alberto Cruz, doctor en Història de l’Art, poeta i crític, i autor del pròleg de la novel·la.