L'inevitable: entre la rítmica i la mística

Aquest projecte ofereix a Juan Carlos Lérida i a Carmela Muñoz l’oportunitat de trobar-se d’una manera inèdita fins ara. Si fins ara el seu vincle es definia per una transmissió generacional, ara es desplega en un pla horitzontal, on la seva obra —travessada per trajectòries, contextos i una recerca al voltant de la rítmica i la mística— dialoga amb la de Pablo Picasso, com un miratge.

La recerca metodològica entén l’obra com una experiència de vida que travessa els cossos i que, en aquesta ocasió, es desplega en una relació triangular amb l’obra de Picasso i amb l’espai patrimonial del Museu. Com ell, els artistes comparteixen arrels andaluses i un desenvolupament artístic a Barcelona. El seu treball s’ha forjat en tècniques ortodoxes que, alhora, els han empès a qüestionar-les i transgredir-les, en un gest que és alhora rebel·lia i amor.

En aquest recorregut, emergeix també una relació profunda amb el flamenc: en Picasso, des de la tensió del traç; en ells, des de la rítmica i la mística que habiten els cossos i els espais.

Es tracta d’un projecte d’investigació en què l’obra de Picasso esdevé un detonant per reconèixer-se i reflectir-se en les pròpies pràctiques. Una manera de torçar el temps i d’assumir allò inevitable. És ara.

A càrrec de: direcció, coreografia i interpretació: Juan Carlos Lérida i Carmela Muñoz
Disseny de vestuari: Eugenia Gusmerini.

Una producció del Museu Picasso de Barcelona, el Festival Grec i El Graner Centre de Creació. Amb el suport de la Beca Barcelona Crea (Creació i museus).

Agraïments: Museo Picasso de Málaga, Karen Mora, NunArt, Max Villavecchia, Derek Van den Bulcke.