Léonide Massine, l'arlequí de Picasso

Léonide Massine era el nom artístic de Leonid Fyodorovich Miassinn, ballarí i coreògraf de la companyia dels Ballets Russes. Nascut a Moscou al 1896, va morir a Borken el 1979.

Fotografia de Léonide Massine, 1920. Font: Picasso in Italia, Girorgio Cortenova, 1990.

Pablo Picasso. Arlequí [Léonide Massine], 1917. Oli sobre tela. 117x 90 cm. Museu Picasso, Barcelona. Foto: Estudi Gasull. MPB 10.941

El jove moscovita es va convertir en el primer ballarí de la companyia dels Ballets Russes de Serge Diaghilev, després d’haver estat contractat l’hivern de 1913-1914 per substituir Vaslav Nijinsky. Va debutar com a ballarí a París el 1914 amb l’obra La Légende de Joseph i el seu primer treball com a coreògraf el va fer amb Le Soleil de nuit, produïda el 1915. Diaghilev va supervisar la seva educació artística: el portava a museus i concerts, i li presentà gent influent com el pintor rus Mikhail Larionov, el director d’orquestra Ernest Ansermet, i el compositor Igor Stravinsky, tot influint en la seva evolució dins el món de la dansa. Al llarg de la seva carrera professional va arribar a dirigir la coreografia de més de 50 ballets. El 1917 Picasso va viatjar a Itàlia amb Jean Cocteau per treballar en les decoracions, el teló i el vestuari de ballet Parade, de la companyia de Diaghilev, on Léonide Massini hi treballava com a coreògraf. El maig d’aquell mateix any el ballet es va estrenar a París i, posteriorment, la companyia va venir a Barcelona. Picasso es desplaçà amb la companyia: s’havia enamorat d’una de les ballaries, Olga Kokhlova, amb la qual es va casar l’any següent. Picasso va romandre a la ciutat entre el juny i el novembre de 1917. Va ser aleshores quan pintà l’Arlequí, retrat de Massine.

Teló de Parade. París 1917. Musée National d’Art Moderne, Centre Georges Pompidou, París

La Commedia dell’Arte, i els seus actors en particular, havien dominat l’obra de l’artista des de l’any 1905 i s’hi mantingueren, amb més o menys intensitat, al llarg de tot el seu procés creatiu. Cap al 1917 s’inicia en l’obra picassiana un període de grans contrastos en la seva producció artística, on combina les obres anomenades clàssiques o neoclàssiques amb les creacions d’arrel encara cubista. L’obra Arlequí és un dels primers grans exponents d’aquest període. El 1919 Picasso donà l’obra als Museus d’Art de Barcelona, la primera donació de les moltes que farà a la ciutat. La creació del Museu Picasso de Barcelona, inaugurat el 9 de març de 1963, comporta la incorporació al museu de les obres de Picasso pertanyents a les col·leccions del museus municipals, entre les quals hi ha l’Arlequí.

Estudi preliminar de l’obra. Pablo Picasso. Cap d'arlequí. 1917. Guaix sobre cartró. 30,5 x 22,8 cm. Donació Pablo Picasso. 1970. MPB 110.231. Fotografia: Gasull

Josep Palau i Fabre, en el seu llibre Picasso i els seus amics catalans cita una petita anècdota, no sabem si certa o no, relacionada amb l’obra: “A propòsit de l’Arlequí de Barcelona he sentit referir diverses vegades que, després d’haver-ne fet Picasso donació a la ciutat, els serveis oficials d’aquesta li presentaren la factura del marc... És possible, és ben possible, però no ho hem pogut comprovar encara la veracitat d’aquesta asserció.”