Des de la biblioteca us proposem recuperar un poemari dedicat a Picasso publicat ara fa quaranta-cinc anys. Es tracta del llibre de Rafael Alberti (1902-1999), Los 8 nombres de Picasso y no digo más que lo que no digo, publicat a Barcelona per l’editorial Kairós, l’any 1970, i del que se’n van fer dues reimpressions, una el mateix any i l’altra l’any 1978.
Los 8 nombres de Picasso y no digo más que lo que no digo recull setanta dos poemes escrits sobre i per a Pablo Picasso pel poeta i també pintor Rafael Alberti, entre els anys 1966 i 1970. En el decenni final de la vida de Picasso (mort el 8 d’abril del 1973), l’amistat entre ambdós artistes es va intensificar. Nombroses fotografies de Roberto Otero (1931-2004) –del cercle familiar d’Alberti – esdevenen la crònica documental de les visites familiars d’aquests anys a Notre-Dame-de-Vie, l’última casa de Pablo i Jacqueline Picasso a Mougins, al sud de França. El recull de poemes s’estructura al voltant de set parts precedides per una dedicatòria que és tota una declaració de principis: «Dios creó el mundo –dicen- Y en el séptimo día, cuando estaba tranquilo descansando, se sobresaltó y dijo: “He olvidado una cosa: Los ojos y la mano de Picasso.»
Contraportada del poemari
Els poemes d’Alberti, numerats de l’1 al 72, aborden diversos aspectes tant de la personalitat de Picasso com del seus processos de treball o d’obres concretes. Comentem alguns poemes i destaquem alguns fragments per oferir-vos-en un tast. Encapçala el recull el poema “Los 8 nombres de Picasso”, on el poeta juga amb humor amb els vuit noms de bateig del pintor, plantejant al lector què hauria passat si Picasso no s’hagués dit Pablo. Un altre poema clau és el que porta per títol “Los ojos de Picasso”. Escrit a Roma l’any 1966, es va publicar en una edició de 20 exemplars, il·lustrat pel propi Alberti i amb lletra autògrafa del poeta (les conegudes “liricografías”). Dedicat a Jacqueline Picasso, comença així: «Siempre es todo ojos. No te quita los ojos. Se come las palabras con los ojos. Es el siete ojos. Es el cien mil ojos en dos ojos. El gran mirón Como un botón marrón Y otro botón.» [...]
Pablo Picasso. Rafael i la Fornarina. V: amb un "voyeur" descorrent la cortina. Mougins, 31 d’agost del 1968 (III). Aiguafort, sobre planxa de coure, estampat sobre paper vitel·la Rives (prova Sabartés). 41,5 x 49,5 cm (planxa); 57 x 64,5 cm (làmina). Donació Pablo Picasso, 1970. Museu Picasso, Barcelona. Foto: Estudi Gasull. MPB 70.634
Destaquem també els cinc sonets erotico-satírics d’Alberti sobre el pintor Rafael i la seva amant, coneguda com la Fornarina, que es correspon amb la sèrie eròtica de vint-i-cinc gravats que Pablo Picasso va realitzar sobre el mateix tema, del 29 d’agost al 9 de setembre del 1968, a rel d’una conversa a Notre-Dame-de-Vie: “De Rafael a Picasso” «Maestro, no soñaba yo que un día, me dibujaras tan divinamente el gallo erguido de la cresta ardiente dentro del horno que jamás se enfría.» [...] El recull inclou també el text “No digo más que lo que no digo” escrit per Rafael Alberti com a pròleg al llibre de Pablo Picasso, El entierro del conde de Orgaz, publicat a Barcelona per l’editorial Gustavo Gili, l’any 1969, i que descriu amb gràcia i precisió com és la literatura de Picasso: «He aquí el inventor del cuento o la novela enredadera, Del poema enredadera, De la gran poesía enredadera. Pablo planta un esqueje en el haz de una página. Y comienza a poblarse.» [...] El llenguatge és extremadament visual, ple d’imatges suggerides, i molt musical, amb una estrofa aparentment senzilla, com si es tractés de poesia popular. Parla amb tota mena de llibertat de l’obra picassiana, sense amagar la seva amistat i, una mica mes enllà, la seva admiració per l’artista.
Rafael Alberti mostra el llibre "Diez sonetos romanos" a Pablo Picasso. Mougins, 1966. Fons Roberto Otero. Museu Picasso, Barcelona. Fotògraf Roberto Otero
Pàgina a pàgina, el lector seguirà un itinerari que pot anar de l’1 al 72, o que podrà seguir en ordre absolutament aleatori. Tot un món d’imatges, de colors, de sensacions, d’associacions d’idees que s’actualitzen amb el record de les obres de Picasso vistes. Podeu trobar Los 8 nombres de Picasso y no digo más que lo que no digo a diverses biblioteques públiques de Barcelona: la Francesca Bonnemaison, la de Sant Pau i Santa Creu i la biblioteca Xavier Benguerel. Margarida Cortadella Responsable de la biblioteca
