Picasso linogravador

A través d’una àmplia selecció de linogravats de Picasso, l'exposició mostra l’ús que l’artista va fer d’aquesta tècnica de gravat en relleu durant una etapa molt concreta de la seva vida, i com va posar en pràctica una sèrie d’innovacions que revolucionarien el món del linogravat.

L’exposició dóna a conèixer una completa selecció de linogravats, tècnica del gravat en relleu que Picasso va treballar durant una etapa molt concreta de la seva carrera, sobretot entre 1959 i 1962, encara que hi ha exemples aïllats anteriors, datats el 1939 i a l'inici de la dècada dels cinquanta, i també de posteriors.

El linogravat, d’ús poc comú entre els gravadors, va ser inicialment emprat per Picasso en l’elaboració de cartells anunciadors de les exposicions de ceràmica i de les corrides de toros que periòdicament se celebraven a Vallauris. L’interès de l'artista es va centrar bàsicament en les possibilitats cromàtiques que li oferia aquest tipus de gravat, una investigació que el va allunyar del seu treball en altres tècniques gràfiques. El primer linogravat no concebut com a cartell va ser Noia a partir de Cranach el Jove, datat el 1958. Un any més tard, el 1959, Picasso i l’impressor Arnéra van posar en pràctica un procediment reductiu que conferia noves possibilitats a aquesta tècnica d’estampació, el primer pas d’una sèrie d’innovacions que revolucionarien el món del linogravat.