Fent els museus més accessibles

Com ajudar les persones amb ceguesa a veure l'art? Com fer sentir la força de l'expressió artística a les persones amb discapacitat auditiva? Com fer gaudir de l'art a persones amb discapacitat mental?, en definitiva, com facilitar a tots els públics un accés millor als museus i les exposicions? Aquestes i moltes més qüestions han estat objecte d'una jornada molt densa el 26 d'octubre, dedicada a conèixer i debatre línies de treball i experiències dels museus d'art per esdevenir més accessibles. El lloc, la Pedrera. Intervinents i audiència, professionals de museus i representants de diferents col·lectius de discapacitats.

Les conclusions seran presentades a les Jornades Museus: Cultura i bones pràctiques. Accessibilitat i Inclusió que tindran lloc al Museu Marítim de Barcelona del 4 al 6 de novembre. Avancem aquí només un extracte d'algunes de les presentacions fetes.

Era molt esperada la xerrada del MoMA i no va decebre gens. Francesca Rosenberg, Director of Community and Access Programs in Museum of Modern Art's Department of Education, va fer una exposició clara i completa de les múltiples iniciatives que hi duen a terme, tals com

-programes d'accessibilitat escolar ("Art looking, Art making")

- "Interpreting MoMA" per a sords, transcripcions dels programes d'àudio

-"Touch Tours", visites tàctils, edicions en Braille i audioguies amb descripcions visuals per als invidents

-una experiència interessantíssima de "Teleconference Courses", per a les persones que no poden sortir de casa, on un/a educador/a va conduint per telèfon un curs interactiu d'art

-programes de sensibilització per a estudiants de Medicina

- MoMA Alzheimer's Project, visites per als malalts i persones que els atenen

Francesca Rosenberg, Director, Community and Access Programs , MoMA. Foto: Robin Holland

Tot això sense oblidar la formació específica als educadors del museu, ja que moltes persones amb discapacitat els han fet saber que l'actitud cap a ells és la principal barrera que es troben a la societat. En paraules de Francesca Rosenberg, "People with disabilities are part of your general public" (la gent amb discapacitats són part del vostre públic general), una veritat tan elemental com ignorada sovint.

Entre les claus d'èxit va assenyalar fer una bona planificació, fer recerca sobre les discapacitats, comptar amb un comitè d'assessorament (Advisory Board), integrat per persones amb i sense discapacitat, fer una difusió àmplia, considerar a fons les condicions d'espai, acústica, horaris, ser flexibles i adaptar l'oferta, avaluar.

Al blog de l'Albert Sierra, sempre encertat, podeu llegir els seus "8 retalls" d'aquesta xerrada. I al blog Artandapart una altra excel·lent ressenya de la sessió del Louvre.

El Museu del Louvre fa també molts anys que desenvolupa iniciatives inclusives que afecten quatre vessants: l'edifici, la museografia, la web i la comunicació. Compta amb un Pla d'Accessibilitat i una auditoria que en fa el seguiment. A més de facilitar l'accessibilitat física als seus espais, notòriament complexa per les dimensions i estructura monumentals de l'edifici, i de proveir de dispositius tàctils, visites comentades en llenguatge de signes, visites teatralitzades amb mim (International Visual Theatre), organitza uns Rencontres, unes trobades dels agents del sector medico-social. Matthieu Decraene, Chargé de développement des publics pour l'accessibilité, va resumir els punts clau en 4 aspectes:

-la posada en pràctica d'una política d'accessibilitat només pot dur-se a terme amb la col·laboració de les persones discapacitades i dels seus representants

- la política d'accessibilitat permet millorar l'accés de tots els visitants i situa les necessitats dels usuaris en el centre de les preocupacions del museu

-es construeix amb el temps i suposa un llarg recorregut on cal constància

-l'accessibilitat és un projecte transversal que ha de mobilitzar tota la institució.

Galeria tàctil al Museu del Louvre. Foto: Cyril Labbé

Ja m'està quedant massa llarg i això que ometo moltes coses interessants! Però no puc deixar d'esmentar les iniciatives locals. Destaca, a molta distància, el projecte "Museu, espai comú d'integració" del MNAC, dins el programa Educ'Art. Teresa González, cap del Departament d'Educació, va fer una excel·lent presentació del programa d'accessibilitat, iniciat fa ja 10 anys. Els principis bàsics són ser accessibles -atenent les discapacitats físiques, cognitives, socials o econòmiques-, procurar una acollida personalitzada, potenciar l'autonomia i estimular la participació i el treball conjunt a tres bandes entre els professionals del museu, els professionals que atenen els discapacitats i els propis destinataris. Recullo aquí només les activitats per als visitants amb discapacitat cognitiva. Totes les visites es complementen amb uns tallers d'expressió creativa, amb els objectius d'ajudar-los a desenvolupar les habilitats cognitives i sensorials, a potenciar les seves habilitats personals i socials a través de la confiança i l'autoestima. Al final del taller, cada participant presenta el seu treball a la resta. Fins diumenge passat s'ha pogut visitar al museu una mostra d'aquests treballs d'expressió.

Tallers per a visitants amb discapacitat cognitiva. MNAC.

La Teresa va acabar la seva intervenció llançant unes qüestions obertes: com passar de dissenyar programes per a discapacitats a dissenyar-los amb els discapacitats? Com podem transferir a les polítiques d'accessibilitat el que hem après del treball amb discapacitats? Com fer que l'accessibilitat estigui al cor de la política del museu i sigui assumida com a responsabilitat de tots el treballadors?

Altres exemples presentats de bones pràctiques van ser el programa "La mirada tàctil", desenvolupat a museus per la Diputació de Barcelona, el programa "Hablando con la pintura", adreçat a persones amb discapacitat intel·lectual, desenvolupat per l'Associació Argadini als museus Thyssen-Bornemisza i Reina Sofia, o les experiències de la Pedrera, El Museu Marítim i la Fundació Miró, la gerent de la qual, Dolors Ricart, va posar de relleu que sovint cal lluitar contra la resistència al museu, dels dissenyadors, directors artístics, etc., que fan valer els criteris estètics per damunt dels funcionals, quan el que cal és "fer més universal tant el patrimoni com la manera d'explicar-lo".

El punt més impactant de la jornada va ser la taula rodona on representants de diferents discapacitats van prendre la paraula. Coincidien en què en els darrers anys s'ha avançat molt i que comencen a ser freqüents els recursos tàctils, audioguies adaptades, etc. La Meritxell Aymerich, cega de naixement i periodista, va expressar molt gràficament que "abans, anar als museus era com si les vitrines estiguessin buides o els quadres en blanc". La Dolors Ódena, d'un col·lectiu de malalts mentals, diu que per a ella hi ha un abans i un després dels tallers del MNAC, "et preguntes què en sortirà: surten emocions, coneixes materials, creixes en cultura i trenques l'estigma i la por de fer coses normalitzades".

Entre les demandes: que es comuniqui millor els serveis d'accés dels museus a les oficines de turisme, a la web, etc., que el Braille sigui present als museus, que es tingui en compte no només la utilització del llenguatge de signes sinó altres suports per als sords que es comuniquen oralment, que tots els vídeos siguin sobretitulats, que s'actuï de manera integral a l'edifici, a les activitats, als tallers, que els departaments d'educació preparin materials adequats, que es formalitzin convenis entre els museus i les associacions de discapacitats, que es formi al personal del museu.

I us preguntareu, i al Picasso, què fan? Doncs molt honestament us he de dir que tenim molta feina a fer en tots els aspectes d'accessibilitat, llevat de l'accés físic als espais i a la web. Tot i tractar-se d'un conjunt arquitectònic complicat, format per 5 edificis d'origen medieval, tots els espais del museu són accessibles. I es disposa de cadires de rodes per als visitants que ho requereixin. També la web és accessible i aplica la normativa estàndard WAI (Web Accessibility Initiative) adoptada per la Unió Europea. Ara bé, en la resta de vessants, ho tenim tot per fer. En la nova etapa que hem començat al museu, l'accessibilitat és i serà una de les prioritats.

Esquerre: grup accedint al museu. Dreta: el director atenent un grup de gent gran.

Com es va dir en el Compromís dels 7 museus d'Articket, organitzadors de la jornada, "fer que les persones amb discapacitat gaudeixin dels continguts del museu és un repte i una obligació" i en aquesta direcció treballarem. Millorant l'accés a les persones amb discapacitat estarem millorant l'accés de tots.

Conxa Rodà
Coordinació de projectes

Quines accions et sembla que són més urgents per afavorir l'accessibilitat?
Heu tingut alguna experiència molt dolenta (o molt bona) en accedir als museus?