Novetats al recorregut de la col·lecció permanent: Greco, Velázquez i Picasso!

-Del 14 de maig fins a finals de setembre del 2024

«Greco, Vélazquez, inspireu-me! Picasso convida el Museo del Prado» és el nou títol de la sala 3 del Museu Picasso en què els visitants podran descobrir tres pintures d’artistes que van ser rellevants en la trajectòria artística de Pablo Picasso per raons diverses: Antonio Muñoz Degrain per ser el seu professor, i Diego Velázquez i El Greco per ser autors que Picasso va admirar durant la seva estada a Madrid el curs 1897-1898 i que van marcar la seva obra posterior.

Les tres obres del Prado han estat cedides en préstec al Museu Picasso per tal d’explicar els inicis d’un jove Picasso que debatia entre l’ensenyament rígid i acadèmic i el seu anhel de llibertat creativa. Durant el curs acadèmic 1897-1898, Picasso va consolidar el seu aprenentatge a l’Escuela especial de pintura, escultura y grabado de Madrid, on Muñoz Degrain va fer-li de professor de paisatge. De fet, Picasso s’havia declarat deixeble seu en presentar l’obra Ciència i Caritat (1897) a l’Exposición General de Bellas Artes, celebrada a Madrid aquell mateix any. Tanmateix, Picasso aviat desenvoluparia una actitud crítica envers l’ensenyament oficial mogut per la convicció que no n’aprendria res de nou, i substituiria les classes per visites al Museo del Prado –on copiaria, sobretot, obres de Velázquez, Goya i El Greco– i per vagareigs pels barris de Madrid –com demostren els dibuixos i els olis de paisatges, especialment vistes parcials del Parque del Retiro, i escenes de carrer.

Uns mesos més tard, a Horta de Sant Joan, escriuria en un dibuix: «Greco, Velázquez, inspireu-me!». El seu interès per aquests autors es mantindria al llarg de la seva vida i es posaria de manifest en diferents etapes de la seva carrera. La Col·lecció del Museu Picasso està integrada, entre d’altres, per diversos quaderns de treball i és en aquestes llibretes de joventut on s’hi poden trobar esbossos i còpies d’obra de Velázquez i d’El Greco. Per exemple, un esbós de la cara d’El Niño de Vallecas de Velázquez i retrats a la manera grequiana.

Pablo Picasso. Còpia de "El Nen de Vallecas" de Velázquez. Madrid, 1895. Llapis grafit sobre paper. 12.2 cm x 8.1 cm. Museu Picasso Barcelona © Successió Pablo Picasso, VEGAP, Madrid 2024

La primera influència d’El Greco en l’obra de Picasso és visible en algunes pintures de llargues pinzellades verticals fetes a Barcelona el 1899, com ara Home a l’estil d’El Greco, així com en diversos dibuixos d’inspiració grequiana. Durant la seva estada a Barcelona, Picasso va entrar en contacte amb Rusiñol i Utrillo, admiradors i defensors de l’obra d'El Greco. L’interès que sentia per l'artista d'origen grec es farà especialment palès en l’època blava amb els ritmes, les desproporcions i l’allargament dels personatges, i als inicis del cubisme. Després de la Segona Guerra Mundial, Picasso tornarà a revisar aquest pintor del final del Renaixement, i ho seguirà fent en anys successius.

La incidència de Velázquez en l'obra picassiana es va tornar a identificar en l’obra de maduresa de Picasso, sobretot en la sèrie Las Meninas (1957) en què l’artista va interpretar l’obra del pintor sevillà i en va representar una versió pròpia que es desplega al llarg d’una suite de 58 obres, 44 de les quals poden considerar-se interpretacions de l’obra de Velázquez, exposades a les sales 12 a 14 del Museu Picasso.

Antonio Muñoz Degrain. La serra de les Agulles vist, des del cim del Cavall-Bernat. 1864. Oli sobre tela. 144 x 217 cm © Arxiu Fotogràfic. Museo Nacional del Prado, Madrid

El Greco. Retrat d’un cavaller. c. 1586. Oli sobre tela. 67 x 55 cm © Arxiu Fotogràfic. Museo Nacional del Prado, Madrid

Diego Rodríguez de Silva Velázquez. El Niño de Vallecas. 1634-1645. Oli sobre tela. 107 x 83 cm © Arxiu Fotogràfic. Museo Nacional del Prado, Madrid

L’altra novetat a la col.lecció és l’oli Nen al llit o Claude amb galteres. Es tracta d’un oli de 1948 en el qual Picasso va representar el seu fill Claude (Boulogne-Billancourt, 1947 – Ginebra, 2023) al llit d’infant, malalt de galteres. La pintura, que ha estat dipositada pel Banc Sabadell, ha de contribuir a fer més lluminós i divers el conjunt de peces que el Museu conserva de la segona meitat de la dècada de 1940, marcada, des del punt de vista personal, pel retorn de Picasso al Mediterrani després de la guerra i pel naixement dels seus fills Claude i Paloma, fruit de la relació amb l’artista Françoise Gilot.

Des del punt de vista artístic, Picasso va ampliar l’horitzó creatiu explorant i sumant nous mitjans d’expressió. És així com es va lliurar amb passió a la litografia o a la ceràmica, que va descobrir precisament al sud, a la vila terrissera de Valauri. Són també els anys en què Picasso, adherit al Partit Comunista francès des del 1944, va dur a terme algunes de les seves obres més compromeses amb la pau.

Pablo Picasso. Nen al llit o Claude amb galteres. París, 24 de desembre de 1948. Oli sobre tela. 65 x 50 cm. Col·lecció d’Art Banc Sabadell

Descobreix online