Desemparats

El tema de la maternitat és present en les diferents etapes de la producció artística de Picasso, per bé que amb més assiduïtat en les primeres èpoques. La gamma cromàtica blava d’aquest pastel crea una atmosfera freda i fosca, però, dins d’aquesta, la lluminositat de les carnacions dels rostres dóna vida als personatges. Els seus ulls arrodonits observen l’entorn en direccions i amb actituds diferents. La mare protegeix el nen amb el gest de recolliment de la mà i amb la roba que li cobreix el cap; el nen es mostra tranquil.
Mentre que l’expressivitat de l’obra recau en les mirades del nen i de la mare, el seu caràcter simbòlic es manifesta en la mà de la dona, en la qual s’aprecia una certa influència d’El Greco. L’allargament i la desproporció d’aquesta mà es repeteixen en altres obres de la mateixa època, com "L’àpat frugal" (MPB 110.011) o "El foll" (MPB 4.272), en les quals l’artista representa els segments més desfavorits de la societat. En l’època blava, s’observa un interès renovat de Picasso per la contundència dels cossos. Amb alguns trets pròxims al modelat clàssic i d’altres que se n’allunyen —com l’esmentada desproporció d’algunes formes—, els volums escultòrics s’integren en la pintura.
"Desemparats" suggereix una nova visió cap a la realitat social en què viu l’artista a principis del segle xx; un nou humanisme en què la bellesa clàssica entesa com a proporció ideal desapareix, mentre que les emocions i els sentiments esdevenen l’essència.