Jaume Sabartés amb gorgera i barret

Aquest retrat de Jaume Sabartés pertany al segon període de la relació entre tots dos amics, que comença l’any 1935 quan Picasso el reclama perquè li faci de secretari. El 1939, davant l’imminent inici de la Segona Guerra Mundial, l’artista es va refugiar a l’estació balneària de Royan, a la costa atlàntica francesa. S’hi va hostatjar amb la seva parella, Dora Maar, i Jaume Sabartés, mentre que en una casa del mateix poble estaven allotjades Marie-Thérèse Walter i la seva filla Maya.
A finals del 1938, Sabartés ja havia manifestat a Picasso la voluntat de ser retratat com un «cavaller del temps de Felip II», amb el convenciment que això plauria a l’artista. Aquella petició va donar com a resultat un parell de retrats, conservats actualment al museu, el segon dels quals, datat el Nadal del 1938, anticipa clarament aquesta obra. Pintat a Royan el 22 d’octubre del 1939, aquest oli és una represa d’aquella petició, però adequada a la línia retratística que l’artista seguia en aquell moment i que consistia en la deformació de la figura humana, sobretot a partir de la distorsió del rostre en una estudiada aleatorietat que en permetia la identificació malgrat l’amorfisme. Picasso incideix en la condició de miop de Sabartés i en la pal·lidesa de les seves carnacions com a elements que potencien la comicitat.
Així es referia Sabartés a l’obra: «El cas és que el meu retrat té totes les característiques de la meva fisiognomia; però només les més essencials, i si Picasso les ha reunit d’una manera diferent de com les veu la majoria de la gent és que les va prendre de la seva memòria, pensant en mi, amb la intenció de plasmar-les en un quadre, i les va organitzar d’acord amb la seva sensibilitat i amb la necessitat de construir una obra harmònica.» L’evocació del passat no es redueix als complements de la figura, sinó que s’estén a un cromatisme lleugerament evocador de la paleta del Segle d’Or, una mica contrastat pel vermell dels llavis i pel blau de la ploma que adorna el barret vellutat.
Aquesta deriva deformant en l’obra de Picasso va tenir les seves parelles Dora i Marie-Thérèse com a models preferents durant aquell període. A la primera, normalment la distorsiona a partir d’angles aguts, formes triangulars i línies trencades, mentre que per a la segona acostuma a emprar línies corbes i sensuals, vessant en el qual s’inclou el retrat de Sabartés. Es coneix una obra que es pot considerar bessona d’aquesta, "Retrat d’Émilie-Marguerite Walter" (col·lecció particular); executada tot just el dia abans, representa la mare de Marie-Thérèse, instal·lada aleshores a Royan amb la seva filla i la seva néta.