Natura morta

La segona exposició de Picasso a la capital francesa va tenir lloc l’abril del 1902 a la galeria de Berthe Weill, marxant dedicada a la descoberta de joves valors i a promocionar-ne les obres. Al catàleg de la mostra, hi figurava en primer lloc una "Natura morta" que podria identificar-se amb aquest oli. Adrien Farge, autor del prefaci, s’hi referia amb aquests mots: «De vegades es deixa endur pel color i llavors ens brinda aquesta luxuriosa natura morta.»
Picasso manté, en aquesta obra, els colors vius i les gruixudes i enèrgiques pinzellades que caracteritzen les obres presentades a l’exposició de la galeria Vollard el juny del 1901, però la tela conté ja una primera reflexió sobre les natures mortes de Cézanne, de qui Picasso havia descobert l’obra a la secció «Centennale», de l’Exposició Universal de París del 1900, i a través de les visites a la galeria Vollard. Per accentuar el volum i la materialitat dels objectes, l’artista va recórrer al contrast de textures; va modelar, així, amb pinzellades enèrgiques, molt empastades, el gerro, la gerra i les fruiteres i, per contra, va executar la copa i el plat d’ostres amb subtils traços de color. En duplicar l’angle de visió de la fruitera i la superfície de la taula, va aconseguir la il·lusió de profunditat sense recórrer al punt de fuga. El contorn gruixut dels objectes evoca les pintures de Gauguin i Van Gogh, l’obra dels quals també havia descobert al seu primer viatge a París.
Una de les peces representades sobre la tauleta destaca per la seva intencionalitat biogràfica: la gerra de cervesa presenta les típiques ornamentacions de l’artesania de la regió de Quimper, ciutat natal de Max Jacob, a qui Picasso va conèixer arran de la visita del poeta a la seva exposició a la galeria Vollard.