Josefa Ruiz Blasco nascuda el 1825 era la tia de Pablo Picasso i la gran dels onze germans Ruiz Blasco. Va viure amb els seus dos germans Matilde i José (pare de Picasso) a la Plaça de la Merced de Màlaga fins que aquest es va casar i llavors ella se’n va anar a viure amb el seu germà petit Salvador. La mort de Josefa va coincidir amb els dies de l'última visita de Picasso a Màlaga, el 1901.
Josefa Ruiz Blasco. Col·lecció Ricardo Huelin
Pablo Picasso. Retrat de la tia Pepa. Màlaga, juny-juliol 1896. Oli sobre tela. 57,5 x 50,5 cm. Donació Pablo Picasso, 1970. MPB 110.010
Josefa Ruiz era una dona soltera, coneguda pel seu fort geni, mal humor i extremada religiositat i tenia una cama paralitzada. A casa el seu germà Salvador vivia en una ala apartada de la casa, d’on poques vegades sortia, i la seva habitació estava repleta de sants, relíquies religioses i records del seu difunt germà Pablo Ruiz Blasco. Picasso rep Pablo com a nom de pila en record del seu tiet que va morir dos anys abans que ell nasqués.
Pablo Picasso va fer algunes estades estiuenques a Màlaga amb la seva família i durant l’estiu del 1896, quan comptava amb 15 anys, realitzà per encàrrec del seu oncle Salvador un retrat a l’oli de Josefa Ruiz, considerat una de les fites retratístiques del jove Picasso. L’artista juga amb la llum del rostre i el tractament cromàtic aconseguint aprofundir en el perfil psicològic de la seva tia.
John Richardson explica al volum I de Picasso. Una biografía que després de la primera negativa de la seva tia a fer-se el retrat, Josefa va canviar d’opinió i va anar a buscar a Picasso vestida de diumenge amb una capa d’hivern, una còfia de puntes que li havia fet la seva germana i el rellotge d’or del seu germà Pablo. Diu la llegenda que Picasso va pintar el retrat en menys d’una hora.
Segons el biògraf picassià Josep Palau i Fabre el Retrat de la tia Pepa és una obra mestra del període de formació del jove Picasso “en la qual el virtuosisme rivalitza amb la profunditat, com si tots dos volguessin primacia”. L’obra va ser donada al Museu Picasso de Barcelona pel propi Picasso el 1970.
El precedent d’aquest oli, que també resideix al Museu, és el Retrat de la tia Pepa asseguda en una butaca, un dibuix a llapis ubicat a un àlbum de 1895 de 36 pàgines que conté dibuixos fets a Màlaga i a Barcelona amb estudis i croquis de retrats de familiars i obres de Velázquez.
