Hélène Delprat. El souvenir de les batalles perdudes
El Museu Picasso presenta Hélène Delprat. El souvenir de les batalles perdudes. Hélène Delprat (Amiens, 1957), artista multidisciplinària i inclassificable, acaba de rebre el premi de la Fundació Simone i Cino Del Luca a proposta de l’Acadèmia de Belles Arts francesa per la seva trajectòria artística i és una artista contemporània de gran actualitat.
Delprat té molt present qüestions d’identitat i memòria en les seves obres, que prenen forma de pintura, escultura, instal·lació i fotografia. En elles crea tot un imaginari personal i alhora combatiu. I també hi trobem referències a Picasso. L’obra Je n’aime pas beaucoup Guernica (2016-2019) és una declaració d’intencions, i la imatge de campanya de l’exposició és un dels seus collages tan atrevits i explícits en què veiem Hélène amb una bandera que és també una llança de combat enfront de Picasso, que apareix en barnús.
Hélène Delprat construeix mons imaginaris riquíssims i plens de significat que traspuen la seva individualitat i prenen sentit en la col·lectivitat de l’esfera pública. La seva obra es podrà veure al Museu Picasso fins al 24 de setembre.
Imatge de campanya:
Imatge reelaborada per Hélène Delprat a partir de la fotografia de Lucien Clergue. Pablo Picasso a Notre-Dame-de-Vie. Mougins. Museu Picasso Barcelona. Cortesia de l’artista i de la Galeria Christophe Gaillard © Hélène Delprat, VEGAP, Barcelona, 2023
Hélène Delprat / El souvenir de les batalles perdudes / The Souvenir of Lost Battles
Publicació que recull la intervenció de l’artista francés Hélène Delprat (Amiens, 1957) a les sales del Museu Picasso. Delprat té molt present qüestions d’identitat i memòria en les seves obres, que prenen forma de pintura, escultura, instal·lació i fotografia. En elles crea tot un imaginari personal i alhora combatiu. I també hi trobem referències a Picasso. L’obra Je n’aime pas beaucoup Guernica (2016-2019) és una declaració d’intencions, així mateix també la podem veure amb una bandera que és també una llança de combat enfront d’una imatge de l’artista en què apareix en barnús. Hélène Delprat construeix mons imaginaris riquíssims i plens de significat que traspuen la seva individualitat i prenen sentit en la col·lectivitat de l’esfera pública.
