Picasso i el teatre: «Parade», «Pulcinella», «Cuadro Flamenco», «Mercure»

dc., 20/11/1996 - 12:00 - dg., 23/02/1997 - 12:00

Imagen de EX0077

L’exposició centra el discurs en quatre de les col•laboracions teatrals més significatives en què Picasso va intervenir com a escenògraf teatral, i que van contribuir indubtablement a donar més modernitat als ballets dirigits per Serge Diaghilev.

Pablo Picasso no va limitar les experimentacions artístiques al món de les arts plàstiques, sinó que la seva gran capacitat creativa també el va impulsar a formular unes propostes innovadores per a l’escenografia teatral. Així, en el període en què va participar més activament en espectacles teatrals, entre 1916 i 1924, el teatre, amb la direcció de Diaghilev, la coreografia de Léonide Massine i la música de Satie, Stravinsky o Falla, va evolucionar cap a un concepte més modern i innovador.

L’exposició centra el discurs en quatre de les col·laboracions teatrals més significatives en les quals va intervenir Picasso, i que van contribuir indubtablement a donar més modernitat als ballets dirigits per Serge Diaghilev: van abandonar el to pompós i orientalista que els caracteritzava i van arribar a la màxima aspiració del director basada en la idea que “el ballet perfecte només es pot crear amb l’íntima fusió de tres elements: la dansa, la pintura i la música”.

Comissariat:

Maria Teresa Ocaña