«Dora Maar» al Club de Lectura amb Victòria Combalia
Per la nostra primera sessió de la temporada 2014-2015 del Club de Lectura del Museu Picasso, comptem amb la presència de Victòria Combalia, que ens ha vingut a parlar del llibre –de la investigació- que ha dedicat a Dora Maar.
El llibre de Combalia és important, com a mínim, per dues raons: perquè desfà, amb un grau de detall extraordinari, les inèrcies i els prejudicis amb què s’ha tendit a escriure la història de les amants Picasso com a meres comparses, contrapunts o, en una de les seves formulacions més nefastes (i, per què no dir-ho, més sexistes) com una ‘nota al peu’ en la vida del gran geni. Dora Maar no és un mer afegit o un paisatge davant del qual transcorre, en primer pla, l’activitat de Picasso, sinó un interlocutor de primer ordre de l’artista. Aquest és el segon gest interessant de l’obra de Combalia: la de mostrar Dora Maar en totes les seves dimensions –fotògraf surrealista de primer ordre, partícip de tota una sèrie de moviments polítics i estètics històrics sense els quals no podríem pensar plenament la primera meitat del segle XX- irreductibles a la contingència d’haver estimat, i d’haver estat estimada, per Picasso –això és, a la d’aquesta ‘dona que plora’ a la qual no se li acostuma a preguntar per què plora, si és que plorar és el més important de tot el que fa. En aquest sentit, les troballes de Combalia en la relació de Maar amb Bataille (i la seva influència recíproca) o la presència no evident de Maar en certes inflexions de l’obra de Picasso són particularment il·luminadores. Particularment sinistre és el destí d’una Dora Maar desfeta, en teràpia, marcada per un desenllaç desafortunat del contacte amb l’artista. La coincidència amb Lacan és aquí per als interessats en aquesta xarxa de relacions que poc sovint passen a la història en majúscula, feta sovint de gestes i de punts d’inflexió. En aquest sentit, el passi d’imatges que ens ha ofert Combalia ha estat un privilegi, no només per l’accés a una obra fotogràfica d’un interès innegable (les instantànies de Maar a Barcelona mereixen tanta atenció com els muntatges surrealistes més coneguts) sinó per la manera com responien a la manera com, qui més qui menys, ens hem acostat a Dora Maar: no com una mirada (activa, sensible, visionària) sinó com a persona que es mira, sempre subjecte al que sigui que hi veuen els altres. En aquest sentit, la sessió ha tingut un cert aire d’intimitat estranya, restitutiva, necessària. A la següent sessió del Club de Lectura, aquest dijous 13 de novembre, parlarem amb Malén Gual, conservadora de la col·lecció, sobre les Proses de Ramón Reventós il·lustrades per Picasso. Aquí podeu consultar la selecció de textos. Borja Bagunyà Enllaços relacionats Club de Lectura, temporada 2014-2015 Article a la Viquièdia sobre Dora Maar
