Abecedari Picasso poeta

«digues cent vegades a i després b i després a b a a i després a b a b i després i després a b c d salt del gripau».
Picasso Pablo (22.01.1936)
L’estructura de l’abecedari escau perfectament a la poesia de Picasso, que sempre va sentir predilecció tant per les lletres i les paraules com per l’inventari, la llista i la repetició.
L’escriptura és per a ell el complement indissociable de la pintura, perquè expressa el que la imatge no pot expressar.
D’aquí ve també el desig de construir una mena de diccionari abreujat de termes i noms que amb les seves diverses definicions i formes d’ús ill·luminin el sentit ocult dels textos i teixeixin un canemàs de fils conductors.
Aquest abecedari no només aplega els temes recurrents dels escrits, sinó també els diversos protagonistes de la poesia de Picasso: poetes, escriptors, editors, amistats, dones i infants. Permet d’arribar al cor de l’univers picassià tot recorrent la poesia banal de les escenes de la vida quotidiana, l’abecé de les coses, l’amor i l’erotisme, la violència de la guerra o els ritus propiciatoris, i, alhora, proporcionant unes quantes claus de la personalitat, la complexió psíquica i la visió còsmica de l’artista.
La multiplicitat i diversitat de les entrades es correspon amb la dels autors, cosa que permet accedir a una gran varietat de punts de vista sobre la lectura i la interpretació de la complexa poesia de Picasso.