Daniel-Henry Kahnweiler. Marxant i editor

Daniel-Henry Kahnweiler va ser un dels marxants d’art més importants del segle xx. El seu nom està lligat per sempre a la història del cubisme, del qual va ser el primer promotor, presentant ja des del 1908 a la seva galeria parisenca les obres de Georges Braque, Pablo Picasso, Juan Gris i Fernand Léger. També en va ser el millor testimoni, el primer historiador i el primer editor. Durament maltractat pels sotracs de la història, que el 1914 van privar l’alemany pacifista de la seva col·lecció i el 1940 van desposseir l’home jueu de tots els seus béns, Kahnweiler va romandre sempre fidel a una ètica intel·lectual i moral que va donar a les relacions amb els seus artistes, més amistoses que comercials, un caràcter particular. Home de conviccions i un profund sentit del deure, va ser el protector i el col·leccionista de tots els artistes que va presentar a les seves tres galeries successives: la galeria Kahnweiler, la galeria Simon i la galeria Louise Leiris. Refusant tota línia unitària, però contrari a l’abstracció, considerava la pintura com una escriptura intel·ligible del món, animada per un sentiment poètic. Va ser indiferent a les modes i als dogmes del seu temps, i va posar Picasso, «el xoc de la seva vida», per damunt de tot.