L’Arxiu del Museu Picasso de Barcelona, entès com a conjunt de fons i documents d’arxiu, aglutina un nucli imprescindible d’arxius sobre l’artista amb el nivell d’organització òptim seguint criteris arxivístics internacionals que garanteixen la seva conservació i el seu accés. En aquest escenari i sempre pensant en treballar en continuïtat en la col·lecció d’art del Museu on, obres d’art i documents formen un tot i s’activen mútuament per mantenir viu el patrimoni i generar nous coneixements, s’aposta per donar una mirada nova a l’Arxiu fent una reflexió conceptual que faciliti posar-lo a l’abast de la comunitat científica respectant la seva identitat viva i mutant. És una proposta que vol donar protagonisme a l’esquelet i la historicitat de l’Arxiu i que aspira a que l’investigador sigui un actor principal i transiti per l’arxiu a través de la seva representació amb la finalitat d’activar-lo.
Per això, un dels projectes estratègics que es desenvolupa és donar cos a una pràctica arxivística en l’art que treballa en l’adaptació de les eines internacionals d’arxivística als arxius d’art amb l’objectiu de crear una cosmologia d’arxius picassians genuïna i consolidar l’exercici d’exposar arxius.