Fons Museu Picasso de Barcelona

Els productors i la seva història

El Museu Picasso de Barcelona és potser el signe més evident del vincle afectiu de l’artista amb la ciutat. Creat per desig de Picasso, és fruit de la convergència d’esforços i voluntats de moltes persones i institucions: del seu secretari personal i gran amic Jaume Sabartés a la seva esposa, Jacqueline Picasso; de la societat barcelonina que tant admirava la figura de l’artista i de l’Ajuntament de Barcelona, que en ple franquisme va actuar amb la discreció necessària per fer un museu monogràfic a la ciutat que tant s’estimava.

Un dels amics de joventut més significatius de Picasso a Barcelona va ser Jaume Sabartés, amb qui va tenir una relació d’amistat i complicitat que durarà tota la vida. En una visita que va fer a Barcelona l’any 1955, Sabartés, aconsellat per Picasso, va començar les gestions per donar la seva col·lecció d’obres de l’artista a la ciutat, amb la voluntat que es convertís en el germen fundacional del futur Museu Picasso de Barcelona. Sabartés va comptar amb el suport i l’ajuda dels amics i admiradors barcelonins de l’artista que, encapçalats pel notari Raimon Noguera, van treballar plegats per presentar la idea a l’alcalde de la ciutat, Josep Maria de Porcioles, qui va acceptar la proposta. El 27 de juliol del 1960, l’Ajuntament va aprovar oficialment la creació del Museo Monográfico Pablo Ruiz Picasso. El mateix any s’iniciaven les obres de rehabilitació del palau Berenguer d’Aguilar per donar cabuda a la nova institució. 

El 9 de març del 1963, s’obria l’exposició de la col·lecció que Jaume Sabartés havia donat a la ciutat. De seguida s’hi van incorporar les col·leccions picassianes ja existents als Museus d’Art de Barcelona i altres donacions de col·leccionistes privats. A més, Sabartés va continuar donant al Museu els gravats dedicats que Picasso li anava regalant.

El 13 de febrer del 1968 moria Jaume Sabartés, però això no va impedir que Picasso prosseguís la tasca iniciada pel seu amic, tal com havia promès. Honorant la seva memòria, Picasso va continuar dedicant-li tots els gravats que anava produint i lliurant-los al Museu i, el maig d’aquell mateix any, feia donació de la sèrie d’obres Las Meninas i del Retrat blau de Jaume Sabartés. El colofó del que es pot considerar el procés de formació del Museu va arribar el 23 de febrer del 1970, quan Picasso va signar a Mougins el lliurament a Barcelona de la important col·lecció d’obres de joventut que conservava a la ciutat. Per encabir aquesta col·lecció, l’Ajuntament va ampliar el Museu amb l’edifici contigu: el palau del Baró de Castellet.

Des del moment de la seva creació i fins a l’actualitat, el Museu Picasso ha anat creixent gràcies a generoses aportacions de col·leccionistes privats, dels hereus de l’artista i de valuoses compres efectuades per l’Ajuntament de Barcelona. Acull més de 4.200 obres de l’artista i ofereix una dilatada programació d’exposicions temporals d’àmbit internacional que l’han convertit en un far de cultura.

El Fons Museu Picasso de Barcelona s'origina amb la creació del Museu l'any 1963. Encara que des de l'inici va existir la voluntat de constituir un arxiu, diferents factors van impedir la seva formació efectiva. Com a conseqüència, la documentació generada al llarg del temps es va conservar segons els criteris organitzatius de les diferents persones responsables de la seva gestió, la qual cosa va provocar agrupacions heterogènies i mescles de materials. A més, la documentació reflecteix la superposició funcional de les persones al seu càrrec, atès que moltes d'elles assumien múltiples funcions dins del Museu. Cal destacar que una part significativa de la documentació administrativa (documentació reglada) vinculada al funcionament del Museu no es conserva a les seves instal·lacions, sinó que es troba dispersa en diversos arxius públics, tant del Sistema Municipal d'Arxius com de la xarxa arxivística nacional. Aquesta dispersió respon a la dependència jeràrquica del Museu respecte a estructures administratives superiors —principalment l'Ajuntament de Barcelona i el Institut de Cultura de Barcelona (ICUB)—, que han ostentat la titularitat i validació dels processos de gestió administrativa i normativa.

Com a resultat, el Fons Museu Picasso conserva, en molts casos, còpies de documents la versió original dels quals es custodia en els següents arxius: Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, Arxiu Central de l’ICUB, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya (Fons Junta de Museus) i Arxiu del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Únicament es conserven documents originals quan aquests deriven de funcions atribuïbles directament al Museu com a productor primari.

La documentació fotogràfica comprèn dos conjunts: les reproduccions fotogràfiques de les obres de La Col·lecció i la crònica social del Museu. 

Abast i contingut

El fons conté els documents produïts i rebuts pel Museu Picasso de Barcelona al llarg de la seva història, de manera que constitueix la memòria de la institució. És, també, una font per conèixer La Col·lecció d'obres de Picasso que reuneix el Museu.

Pel que fa a la documentació textual, un primer bloc aplega les sèries derivades del funcionament dels òrgans de govern, de l’organització administrativa i de la gestió dels recursos econòmics i humans. Una altra sèrie d’especial importància és la relativa a la gestió del patrimoni, tant l’arquitectònic que dóna cabuda al Museu, com la Col·lecció pròpiament dita. Però les sèries més importants són les corresponents a les exposicions temporals que s’han fet al Museu al llarg dels més de cinquanta anys d’existència, i també les activitats i publicacions que se n’han derivat. Aquestes sèries suposen un setanta per cent del total del fons i mostren l’evolució, des del 1973 fins a l’actualitat, en la manera de gestionar una exposició.

D’entre les fotografies del fons es troben les que reprodueixen tota la trajectòria i l'evolució de cada obra de La Col·lecció, des del seu ingrés al Museu fins a l'actualitat. Dins del fons fotogràfic cal destacar el conjunt d'imatges que registren de manera sistemàtica l'evolució de les obres de La Col·lecció, des de la seva incorporació al Museu fins a l'estat actual de conservació.

La vida del Museu i les activitats que s’hi duen a terme també queden documentades en el fons, amb un conjunt de fotografies i audiovisuals.
Finalment, són especialment interessants els cartells i altres elements de comunicació que s'han produït al llarg dels anys i que són un testimoniatge visual de les exposicions i activitats del Museu.
 

Dades d’ingrès

Tota la documentació ha ingressat al Centre de Coneixement i Recerca entre l’any 2009 i el 2012 sense transferència formal, procedent del dipòsit on estava guardada i dels despatxos del personal del mateix Museu.