Exposició Picasso a la Sala Esteva Barcelona, 1936 Fotografia, autoria desconeguda. Museu Picasso, Barcelona. Fons Sala Esteva. Adquisició, 2009-2010

Fons Sala Esteva

1935-1936

Identificació

Títol: Fons Sala Esteva

Dates: 1935-1936

Volum i suport:

  • 45 fotografies
  • 11 enregistraments sonors
  • 1 document iconogràfic
  • 2 publicacions periòdiques
  • 2 retalls de premsa

Context

Els productors i la seva història

El 22 de juny del 1900, Joan Esteva i Casal (1874-1957) —decorador que s'havia format com a pintor a Llotja— i Claudio Hoyos i Ayala (1875-1905) van formar la societat comercial Clots, Esteva i Cia. dedicada a l'art decoratiu en totes les seves manifestacions, sobretot al mobiliari, la decoració i les reproduccions artístiques. El novembre d'aquell mateix any van inaugurar un local destinat a l'exposició dels seus articles al carrer Paradís número 7, en una de les Cases dels Canonges. Un any més tard, el 27 de juny del 1901, els dos socis van obrir un nou establiment al carrer del Cardenal Casañas, 4. El 8 d'agost del 1905, Claudio Hoyos moria de manera sobtada, de manera que, el 1906, l'establiment passava a dir-se Casa Figueras, Esteva i Successors de Clots i continuava la seva singladura al carrer de Santa Ana, 6, on també s'organitzaven exposicions d'art. Des del 1912 i fins a principis del 1936, la Casa Esteva es va convertir en un espai privat amb una programació expositiva periòdica similar a la d'altres galeries.

En 1936 es van traslladar de nou, aquesta vegada al 21 del carrer de Casp, on van inaugurar la galeria d'art Sala Esteva amb la intenció d'anar obrint-se a les avantguardes. Quan el moviment Amics de l’Art Nou (ADLAN) va decidir organitzar una exposició dedicada a Picasso el 1936 va triar aquesta galeria perquè resultava idònia en termes d'interessos artístics, però també econòmicament i logísticament.

 

Abast i contingut

Els documents que formen part d'aquest fons tenen orígens diversos, però van ser recopilats per la Sala Esteva amb motiu de la celebració de l'exposició del gener del 1936 dedicada a l'artista.

De caràcter parcial, el fons consta de 36 fotografies (positius sobre paper i plaques negatives monocromes) que reprodueixen 22 obres de Picasso exposades en aquella ocasió i set fotografies que mostren dues vistes diferents de la Sala Esteva amb les obres penjades. Les fotografies que reprodueixen les obres de Picasso provenien, en la seva majoria, de la revista Cahiers d’Art. Quan van arribar al Museu no presentaven un ordre predeterminat, però contenien tres tipus diferents de numeració que podrien correspondre als seus diferents usos. Moltes còpies portaven, escrites a mà en el revers, anotacions sobre el títol, la tècnica, la data i el propietari de les obres reproduïdes. Així mateix, la majoria tenien estampat en el revers el nom del fotògraf.

També formen part del fons onze discos editats a París el 1935, que contenen els parlaments que Jaume Sabartés, Juli González, Luis Fernández i Salvador Dalí van pronunciar amb motiu de la inauguració de l'exposició de Picasso; una targeta d'invitació a la primera conferència que Paul Éluard va impartir a la mateixa Sala Esteva; dos números de la revista D’Ací i d’Allà (hivern del 1934 i estiu del 1936) i un parell de retalls de premsa sobre la recepció crítica de l'exposició. En el conjunt documental destaca un retrat de Picasso fet pel fotògraf Man Ray l'any 1932 i utilitzat com a imatge de l'exposició; possiblement el que avui consideraríem una còpia de premsa.

Les fotografies es van sotmetre a un procés de restauració i conservació preventiva de la mà de l'especialista Pau Maynés, que va realitzar l'estudi, la neteja, la restauració i el condicionament. Els onze discos (tres de pasta sobre placa de metall i vuit d'acetat sobre placa de metall), presentaven un estat de conservació bastant delicat: estaven plens de pols, amb les zones no gravades totalment escrostonades i que es desprenien molt fàcilment, i les zones gravades tan espatllades per floridura i oxidacions del metall que la lectura per mitjans mecànics amb agulla era totalment inviable. La col·laboració desinteressada del Museu de la Música —concretament del seu director, Romà Escales— va ser crucial per recuperar les gravacions i garantir la seva estabilització. Escales va coordinar el delicat procés de restauració i conservació preventiva dels discos, la lectura mecànica de la gravació i de la seva posterior digitalització. La resta de documents en suport paper van ser tractats pel Departament de Restauració i Conservació Preventiva del Museu Picasso. 

Les fotografies que reprodueixen les obres de Picasso són especialment importants perquè revelen quines obres van ser exposades a la mostra.
       

Dades d’ingrès

El Fons Sala Esteva va ingressar al Museu mitjançant dues compres efectuades entre el 4 d’abril del 2009 i l’1 de gener del 2010 a Claudio Hoyos Catasús, net d’un dels propietaris de la barcelonina galeria d’art Sala Esteva.

 

Continua informant-te

Logo de FacebookLogo de TwitterLogo de InstagramLogo de Youtube