Dona asseguda

"Dona asseguda" és la primera escultura creada per Picasso i representa un motiu que serà una constant en l’obra de l’artista: la figura individual. Des del 1899, quan va conèixer Mateu Fernández de Soto i Jaume Sabartés, Picasso es va començar a relacionar amb escultors: Manolo Hugué, Juli González, Carles Mani o Emili Fontbona. Però no serà fins al 1902 que decideix endinsar-se en l’escultura i ho farà amb l’assessorament de Fontbona, a qui havia retratat en alguna ocasió. Al taller de la casa familiar d’estiueig d’aquest escultor —situada al número 6 del carrer de Pàdua, al barri barceloní de Sant Gervasi—, Picasso modela amb argila aquesta figura de petit format de la qual, posteriorment, se’n farà una tirada de tretze exemplars en bronze; l’original de terrissa es conserva actualment al Musée Picasso de París.
Escultura de concepció tancada i monolítica que concentra múltiples enfocaments, "Dona asseguda" neix quan Picasso inicia un nou procés creatiu de dràstica reducció cromàtica i de revisió formal i conceptual de la seva obra. El motiu de la dona asseguda, abatuda i abandonada a l’experiència del seu propi destí, apareix en alguns dibuixos i pintures de l’època. També s’acosta a les dones arraulides, monolítiques i pràcticament monocromes que Isidre Nonell va exposar a la Sala Parés el gener del 1902, obres que Picasso va poder contemplar en tornar a Barcelona després de la segona estada a París. Igualment, s’observen coincidències amb figures incloses en pintures murals del romànic català.
El modelat de la dona evidencia una simplificació dels trets facials, al mateix temps que les mans i els braços només s’insinuen de manera esquemàtica; una síntesi formal que és fruit de l’esmentada revisió a la qual l’artista sotmet el seu procés creatiu. Aquest treball no suposa l’inici decisiu de la carrera del Picasso escultor; encara hauran de passar uns anys abans que la tècnica escultòrica es consolidi com a un dels eixos en la producció de l’artista.