El carrer de la Riera de Sant Joan des de l'estudi de l'artista

La finestra com a recurs per mostrar el paisatge exterior repeteix protagonisme en aquesta obra. Amb prou feines esbossada a la part inferior dreta de la pintura, enquadra aquesta escena urbana marcada pel moviment i el brogit.
A principis del 1900, Picasso compartia estudi, al número 17 de la desapareguda Riera de Sant Joan, amb Carles Casagemas que, provinent d’una família adinerada, era qui pagava el lloguer. Es tractava d’una habitació sense moblar on Picasso tornaria a treballar l’any 1903, en plena època blava, quan va pintar una nova vista del carrer, aquest cop de nit —"Nocturn barcelonès" (col·lecció particular, Suïssa)—, i també una de les obres fonamentals d’aquest mateix període, "La Vida" (Cleveland Museum of Art, Cleveland), de la qual el museu conserva diversos esbossos.
L’estudi va ser un dels temes recurrents en l’obra de Picasso, que va tractar-lo tant en qualitat d’espai de creació com en la seva dimensió d’observatori de la vida exterior. Si, en altres obres —especialment en les realitzades dècades més tard al seu estudi de La Californie—, l’artista va incloure elements que faciliten la identificació del lloc, les composicions executades a l’estudi de la Riera de Sant Joan manifesten que aquest espai no va desvetllar-li l’interès com a motiu pictòric en si mateix, sinó més aviat com a punt d’observació. Aquí, la composició està marcada per la perspectiva en diagonal del carrer. Mentre que, en un dibuix de composició idèntica, pren protagonisme el traç, amb la capacitat de Picasso per copsar amb detall les figures i els edificis, en aquest oli, per contra, la línia desapareix en favor del color; la pinzellada ràpida, vibrant i dinàmica sembla transcriure el moviment del carrer, les figures es tornen taques de color i esdevenen mínims els elements que marquen les formes.
Cal destacar, també, el contrast lumínic entre el marc parcial de la finestra i la resta de l’escena, que es desenvolupa en una atmosfera potenciada pel color vermell de la figura de la part inferior esquerra, més esbossada i frontal, i per la llum del sol projectada dalt dels edificis.