Home amb boina

Durant els anys d’aprenentatge a la Corunya, Picasso seguia unes pautes acadèmiques rígides d’acord amb els patrons d’ensenyament de l’època, per bé que els seus retrats i paisatges ja havien començat a distingir-se per la seva expressivitat. Exemples de la profunditat dels retrats d’aquesta primera etapa són "Home amb boina", "Vell" (MPB 110.014) i "Home amb barba", de la col·lecció del museu.
En aquestes tres obres, Picasso no només va treballar amb una gran precisió l’expressivitat de les figures, sinó que també va experimentar amb les dimensions i els formats. Així, "Home amb boina" i "Vell", encara que no són teles de grans dimensions, sí que superen les que l’artista havia utilitzat fins llavors, mentre que Home amb barba està pintat sobre una pandereta.
"Home amb boina" és un exemple especialment remarcable entre els retrats d’aquest període. Picasso utilitzava com a models tant familiars i amics com desconeguts, dels qui destacava algun tret que permetés entreveure’n la personalitat. En aquest cas, la duresa i la pell rogenca del rostre, que sembla colrada pel sol i el vent, enforteixen l’expressió del personatge i evoquen la vida a l’aire lliure.
Picasso no s’entreté a descriure’n la vestimenta, sinó que focalitza l’atenció de l’espectador en la cara: en la barba espessa, rica en tonalitats que van del blanc al marró passant pel gris, i en la intensitat de la mirada. Els tons marronosos de la barba es fonen amb els de la jaqueta tot establint una gradació entre els límits del rostre del personatge i la seva indumentària.
La figura està de mig perfil i gira la cara per mirar directament l’espectador, una posició característica de la tradició del retrat espanyol amb la qual Picasso s’estava familiaritzant aquells anys. Home amb boina constitueix, doncs, una mostra excel·lent de l’interès que el jove artista tenia pel retrat ja des de l’inici de la seva carrera, un interès que mantindria viu durant tota la seva trajectòria.