La mare de l'artista

El retrat de María Picasso López il·lustra l’habilitat tècnica de què estava dotat Picasso amb només quinze anys. Treballar el pastel requereix, per part de l’artista, un gran domini de la línia i del color; és a dir, tant del dibuix com de la pintura, l’especialitat preferida de bona part dels retratistes de França al segle xviii. Picasso —que en aquell moment estava en ple període de formació acadèmica a la Llotja de Barcelona— va treballar aquest retrat amb la tècnica del pastel sobre paper per practicar la còpia del model del natural de traç academicista.
L’artista va aconseguir captar el moment en què la seva mare es trobava en actitud de repòs tot atorgant nitidesa al detall i creant proporció en el conjunt per generar una visió íntima. Va saber reproduir l’atmosfera i transmetre l’expressió de descans de la cara en posició de perfil. S’hi aprecia la textura vellutada característica del pastel i la cura amb què va treballar els volums de la figura i les faccions, així com tots els matisos de la llum i de la carnació del rostre, els cabells foscos en contrast amb el teixit blanc i vaporós de la brusa, o la lluïssor de la perla. Traç i color es fonen, i el tractament dels contorns i l’aplicació dels tons envaeixen tota la superfície.
Arran d’una intervenció de restauració i conservació efectuada el 2012, s’ha descobert, en el revers d’aquesta obra, un dibuix del qual no es tenia coneixement previ. Es tracta d’un retrat —el bust d’un personatge masculí amb barret, pipa i barba— fet amb carbonet i guix o clarió. Aquesta obra retrobada s’assembla molt, pel tema, la tècnica i el traç, a un altre retrat del mateix període que pertany també a la col·lecció del museu.