Lola, germana de l'artista, a l'estudi de la Riera de Sant Joan

Dolores Ruiz Picasso, anomenada familiarment Lola, va ser un dels models recurrents en l’etapa de formació de l’artista, com també ho van ser els altres membres de la seva família. Amb tot, en els retrats de la seva germana Lola, Picasso va més enllà i relega a un segon pla l’estudi psicològic per llançar-se a experimentar i innovar en el tractament de la figura.
Barcelona i la taverna dels Quatre Gats van apropar l’artista a la modernitat catalana i internacional. Ramon Casas era aleshores el retratista per excel·lència i Picasso no només va voler emular-lo, sinó que també es va apropiar del seu estil i el va superar. Revistes com Pèl & Ploma o Joventut, que mostraven l’obra d’artistes estrangers, van incrementar l’interès del jove Picasso per París i per artistes com ara Edvard Munch —la influència del qual és més que probable en aquesta i en altres obres d’atmosfera tenebrosa realitzades la primavera del 1899— o els hereus del romanticisme, que buscaven traslladar a la tela els misteris del paisatge.
Mentre que en obres anteriors la finestra protagonitzava la composició, en aquest cas els elements principals són dos: la finestra i Lola. La finestra és la que marca la transició del paisatge interior a l’exterior i l’element que divideix la tela en dues parts ben diferenciades, a través del tractament de la llum i del cromatisme que s’hi aplica. L’atmosfera que domina l’interior remet a la d’obres coetànies de temàtica més lúgubre, però ancorada en escenaris igualment foscos i desdibuixats. Pel que fa a l’exterior, el pintor reprèn els grocs d’alguns paisatges fets a Horta de Sant Joan el 1898, per bé que aquí apareixen molt intensificats a fi d’aconseguir una llum irreal i enlluernadora.
Així com en altres retrats de Lola es percep la intenció de l’artista de convertir-se en un autèntic modernista, en aquest s’hi evidencia la voluntat d’acostar-se als moderns europeus i, probablement, a l’obra de l’esmentat expressionista Edvard Munch en particular. Si bé es mantenen alguns aspectes propis del Modernisme, com el pentinat i la vestimenta del personatge, en aquesta obra s’obre un nou camí on l’espai està marcat pel color i on la línia arriba a desaparèixer, com s’aprecia aquí en la figura de Lola i, encara més accentuadament en el rostre, mancat de trets.