"Poeta decadente" [Jaume Sabartés]

Aquest dibuix que representa el seu amic Jaume Sabartés va formar part de la galeria de retrats que Picasso va exposar el febrer del 1900 a la taverna dels Quatre Gats, on va mostrar també l’oli "Darrers moments", amb el qual participaria a l’Exposició Universal de París d’aquell mateix any. La mostra va servir a Picasso per donar-se a conèixer entre el públic, especialment entre els artistes de la ciutat, i, malgrat que va ser una exposició marginal, la premsa del moment se’n va fer ressò.
Sembla que per fer aquest retrat, amb el qual caricaturitzava les pretensions literàries del seu amic, Picasso es va inspirar en els Fulls de la vida (1898) de Santiago Rusiñol, en concret en el relat titulat «Desig» i en les il·lustracions que l’acompanyen, realitzades per Ramon Pichot. Es tracta d’un text inscrit en l’estètica del decadentisme en el qual Rusiñol, artista de referència per al jove Picasso, lloa els llacs de l’interior de les coves, cementiris ideals per als homes, indrets tranquils i d’una bellesa natural excelsa. Més proper al text literari que a les il·lustracions de qui esdevindrà bon amic seu, Picasso manté l’escenari que formen el cementiri i el llac, on situa Sabartés disfressat de «poeta decadente», com deixa reflectit al mateix títol del dibuix. Posa l’èmfasi en la descripció del personatge amb un lliri a la mà, vestit amb capa i amb una corona de flors. Segons recordava Sabartés molts anys després: «Picasso m’allarga un pinzell i em demana que li faci de model: agafa’l amb els dits, com si fos una flor...» (Picasso. Retratos y recuerdos, 1953).