Somni i mentida de Franco (planxa II)

Entre el 8 de gener i el 7 de juny del 1937, a París, Picasso va gravar a l’aiguafort dues planxes de coure concebudes com una auca, és a dir, com un conjunt de vinyetes correlatives que expliquen una història, tot i que el resultat final van ser divuit imatges —nou en cada planxa— connectades entre si sense cap fil narratiu explícit però amb un objectiu comú: denunciar el cop d’estat militar del 18 de juliol del 1936 contra el govern legítim de la República Espanyola. La primera planxa, que Picasso va treballar el 8 de gener del 1937 en dos estats, és una sàtira mordaç contra els insurrectes, encarnats en la figura protagonista d’un cavaller cristià medieval —sense cap mena de dubte, el general Francisco Franco—, les gestes i la religiositat del qual Picasso ridiculitza sense pietat: com a funàmbul de fal·lus gegant, transvestit de maja, a cavall d’un porc o resant davant un tabernacle que conté el sagrat diner, etcètera, aquest personatge grotesc destil·la la influència iconogràfica i conceptual del protagonista de l’obra de teatre “Ubú rei” d’Alfred Jarry, estrenada al Nouveau Théâtre de París el 1897. La segona planxa, treballada en cinc estats entre els dies 8 i 9 de gener i 7 de juny del 1937, se centra en els estralls causats per la guerra —la mirada als “Desastres de la guerra” de Goya hi és inevitable— i sobretot en el patiment de les víctimes, que es vehicula a través d’algunes de les iconografies presents en el “Guernica”, que l’artista acabava de concloure. Hi figura, a més, per primer cop, la iconografia de la “dona plorant”.
Les dues planxes es van estampar al juny del 1937 al taller parisenc de Roger Lacourière, i se’n van fer dues tirades, una de 150 exemplars sobre paper de Xina enganxat sobre paper Japó (signats i numerats) i una segona de 850 exemplars sobre paper verjurat Montval (signats amb segell i numerats), una edició a càrrec del mateix Picasso que es va presentar en un portafolis de paper cartró recobert de paper vitel·la tintat que incloïa les dues estampes i un full amb el text autògraf d’un poema que l’artista havia escrit entre el 15 i el 18 de juny (al revers, la versió tipogràfica del poema en castellà i francès). El títol, “Sueño y mentira de Franco”, figura amb lletra manuscrita facsímil a la portada de cada portafolis, els quals es van posar a la venda al Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París del 1937 per tal de recaptar fons per a la causa de la República. Així, prenent partit a favor de la causa republicana, Picasso va entrar a formar part d’un grup heterogeni i copiós d’artistes (dibuixants, grafistes, il·lustradors, cartellistes, pintors...) que va optar per combatre a les trinxeres artístiques, un “exèrcit de l’art”, en paraules del poeta Vladímir Maiakovski, que va tenir el seu aparador privilegiat en l’esmentat Pavelló. Com a coda, al juny del 1939 Picasso va donar permís per fraccionar les estampes en vinyetes individuals en format postal per poder vendre-les i recaptar diners per al fons d’ajuda a l’Espanya republicana.
El Museu Picasso conserva l’exemplar del portafolis “Sueño y mentira de Franco” (actualment catalogat com a llibre il·lustrat de Picasso) que l’artista va regalar i dedicar a Jaume Sabartés, així com dues estampes soltes (MPB 112.423 i 112.424).