Presentació de la tesi de Daniela Callejas Aristizabal

La tesi, titulada Les sonoritats visuals ecosomàtiques en la poesia de Picasso. Una investigació artística, serà defensada per la doctoranda Daniela Callejas Aristizabal, sota la direcció de Tània Costa i Jèssica Jáques.

Es tracta de la segona tesi del Doctorat Picasso, programa engegat l’any 2019 gràcies a la sinergia acadèmica i educativa entre el Museu i la facultat de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb l’objectiu de facilitar la transferència de coneixement entre la universitat i el Museu, tot repensant la figura de Picasso com a estimulador d’investigacions i propostes des d’una òptica contemporània.

Resum de la tesi

Aquesta investigació artística proposa assaigs de relectura contemporània i disruptiva dels textos poètics produïts per Pablo Picasso entre 1935 i 1959, en què la sonoritat es reconeix com una característica fonamental de les composicions. Aquesta sonoritat succeeix al llarg del corpus poètic a través de llenguatges verbals, visuals i orals, en què els elements influeixen, de manera correlativa, en qui els llegeix-sent-escriu-mira-recita.

Des d’una perspectiva enactivista, pràctiques, cossos i teories es retroalimenten per desenvolupar una lectura no convencional, fonamentada en els pilars discursius i factuals de l’espai i el cos. Aquests seran analitzats des de la pràctica, desenvolupada a través dels llenguatges de la llum, la foscor i el so. Daniela proposa una obertura cap a una —altra— possible finestra de percepció, comunicació i lectura poètica, per nodrir-la des de diverses formes de fer i comunicar, a partir de la performance, el vídeo, la fotografia i la instal·lació artística experimental.

Planteja la foscor com a espai de percepció que fa emergir allò aparentment invisible i afavoreix que el llenguatge del poema es generi de forma simultània per mitjà del so, la vibració, el moviment i la gestualitat. Tot comunicant-se a través d’elements que transcendeixen el verb i que són alhora fonamentals en la composició.

D’aquesta manera, interpel·la les maneres d’abordar un esdeveniment poètic per proposar alternatives al verbocentrisme, argumentades a partir del cos sensible, la ecosomàtica, la imaginació material i els gestos disruptius, que conviden a tensionar les formes habituals del fer; en aquest cas, l’acte d’abordar una lectura. A partir d’aquí, es desenvoluparan conceptes com ara la poesia al·lucinògena i els gestos resplendents i ressonants, com a eines per analitzar poètiques pròpiament disruptives, como són les poètiques picassianes.