La tia Pepa

Les obres que Picasso va executar durant l’estada familiar a Màlaga, l’estiu del 1896, són la continuació lògica del treball que havia anat desenvolupant fins a aquell moment i que es caracteritzava per un allunyament progressiu de la rigidesa pròpia de l’ensenyament acadèmic. Dels nombrosos dibuixos i pintures que Picasso va fer dels membres de la seva família, destaca sobretot el retrat a l’oli de Josefa Ruiz Blasco (Màlaga, 1825-1901), la més gran dels onze germans Ruiz Blasco, anomenada familiarment «tía Pepa». Aquest retrat va ser un encàrrec de l’oncle Salvador, germà petit del pare de Picasso, i, encara que habitualment s’ha afirmat que el va pintar en menys d’una hora, la qualitat tècnica de l’obra i la joventut de l’artista obliguen a descartar aquest supòsit.
Tot i que en alguns dibuixos que Picasso havia fet dels seus pares ja jugava amb el contrast entre el blanc i el negre, el clarobscur d’aquesta obra no es troba en altres olis d’aquest període. L’austeritat cromàtica de la vestimenta i del fons, i l’ús d’una pinzellada prima i solta contrasten amb la lluminositat del rostre, de pinzellada lliure i molt més gruixuda i pastosa, que contribueix a destacar-ne la concepció expressionista i el dota d’una gran profunditat psicològica. Picasso aconsegueix captar a la perfecció el caràcter de la retratada, a qui descrivien com una beata, una dona solitària i alhora de caràcter enèrgic i arrogant. Estilísticament, la combinació de llum i ombra d’aquest retrat remet a la tradició retratística espanyola i a la pintura del Segle d’Or. Les variants expressives del rostre, aconseguides per la incidència de la llum en el personatge que emergeix de la tenebra i del fons fosc i uniforme, connecten aquesta pintura amb les obres del tenebrisme barroc (Velázquez, Ribera...) que Picasso havia vist en una visita al Museo del Prado l’estiu de l’any anterior.
El museu conserva també un retrat de la tia Pepa asseguda en una butaca (MPB 111.174), de l’estiu del 1895. Pertany a un àlbum de dibuixos realitzats entre Màlaga i Barcelona que conté diverses còpies de models del natural, retrats de família i dues còpies d’obres de Velázquez. Cal assenyalar que la grafia amb què Picasso signa aquest oli fa suposar que l’obra va ser firmada més endavant.