Loop Festival: «Wind» i «Songdelay», de Joan Jonas

Un any més, el Museu Picasso col·labora en l’edició d’enguany del Loop Festival que, sota el títol Miratges Mirages, reuneix nombrosos projectes per destacar com les imatges en moviment creen visions i trobades especials. El miratge es descriu sovint com una cosa negativa: una il·lusió, una perspectiva perillosa, una força d'atracció poderosa. No obstant això, els miratges són també un fenomen artístic: les pel·lícules i els llibres, tant per a nens com per a adults, solen representar-los com una cosa màgica que apareix en moments de necessitat. L'edició 2025 del Loop Festival concep els miratges com a imatges d'una cosa desitjada, que se'ns apareixen, encara que només sigui per uns instants, per portar-nos alegria, energia, confiança i entusiasme.

Wind i Songdelay

Durant més de cinc dècades, l'artista Joan Jonas (Nova York, 1936) ha marcat l'art contemporani a través d'una excepcional elasticitat disciplinària, expressada en les seves performances (sovint amb la seva pròpia presència, sola o amb altres persones), dibuixos, escultures (amb referències abstractes i geomètriques), entorns i instal·lacions de vídeo (que integren tots aquests elements juntament amb objectes, accessoris i sistemes d'exhibició complexos).

En els últims anys, les seves preocupacions per la crisi mediambiental l'han convertit en una veu fonamental en la nostra època de canvis ecològics. No obstant això, aquest compromís amb la naturalesa —tant en la concreció dels seus fenòmens com en les formes a través de les quals pot representar-se, narrar-se i mostrar-se— juntament amb les dimensions polítiques i socials de la seva pràctica, han estat presents al llarg de tota la seva trajectòria. Dues obres icòniques primerenques, Wind (1968) i Songdelay (1973), ho exemplifiquen amb claredat.

A Wind, Jonas i un grup de performers executen accions repetitives, gairebé inútils, en un paisatge hivernal assotat pel vent. L'entorn natural hostil interactua amb els moviments coreografiats dels intèrprets. L'obra suggereix una tensió entre l'agència humana i les forces de la naturalesa, evocant aspectes de la lluita mediambiental (els performers són empetitits i desafiats pels elements); estructures socials (l'ús d'uniformes i màscares al·ludeix a la despersonalització i al conformisme, possiblement com a crítica a les burocràcies modernes o a la militarització), i rerefons feministes (que ofereixen un contrapunt important a la masculinitat dominant en les arts de l'època).

A Songdelay, l'acció es desplaça d'una platja buida a un entorn urbà, on Jonas juga amb els alentiments temporals provocats per la distància espacial. Els performers utilitzen blocs i planxes metàl·liques, evocant l'escultura minimalista a través d'una marcada dimensió performativa. La comunicació fragmentada i els sons mecànics assenyalen barreres en la connexió interpersonal de la vida urbana moderna, en una crítica a l'alienació social. Encara que el caràcter formalista i conceptual de l'obra pugui semblar apolític, en el seu context —els anys posteriors al 1968, la guerra del Vietnam i la segona onada del feminisme— el simple fet de reclamar l'espai públic per a una performance experimental i no comercial constituïa, en si mateix, un acte profundament polític.

Un projecte de: Museu Picasso de Barcelona i Loop Festival comissariat per Filipa Ramos

Filipa Ramos, PhD, és escriptora i comissària. La seva recerca basada en la pràctica se centra en com l’art contemporani s’articula amb la natura i l’ecologia. És professora a l’Institut Art Gender Nature de la Basel Academy of Art and Design FHNW i directora artística del Loop Festival de Barcelona, dedicat a promoure el cinema dels artistes.