Ubú rei va començar com una broma escolar. Alfred Jarry, amb dos companys del liceu de Rennes, caricaturitzava el seu professor de física, Félix-Frédéric Hébert: estricte, panxut i amb experiments que gairebé mai sortien bé. Els alumnes li dibuixaven orella grossa, dents prominents i gestos absurds, convertint-lo en l’antiheroi perfecte.
Reproducció del retrat del senyor Hébert, professor d’Alfred Jarry al Lycée de Rennes, inspirador del personatge d’Ubú, realitzat per Jarry. Targeta postal del Collège de ’Pataphysique, París, s/d. 14 × 10,5 cm. Col·lecció particular
Aquella burla d’institut no es va quedar en un quadern. Jarry i els seus amics van començar a donar vida al personatge, primer en lectures i petites representacions informals, fins a arribar a funcions amb titelles fets a mà, a les golfes de casa seva. Els moviments rígids, les veus exagerades i la famosa panxa en forma de pera (la Gidouille) accentuaven el caràcter grotesc d’Ubú. Aquestes primeres escenes van ser el laboratori on Jarry va experimentar amb l’humor, l’absurd i paròdia.
Finalment, l’obra va arribar al Théâtre de l’Œuvre de París (1896). La primera paraula d’Ubú –un contundent «merdre!»– va fer que la meitat del públic sortís corrents. L’escàndol va marcar un abans i un després al teatre francès i va consolidar Ubú com a símbol de comèdia subversiva i grotesca.
Cartell de la representació d’Ubu roi al Théâtre de l’Œuvre, 1896. Col·lecció particular. Fotografia: Museu Picasso, Barcelona / ArtWork
Ubú rei esdevé així una sàtira ferotge i grotesca contra la burgesia, que revoluciona el teatre i és considerada l’inici del teatre de l’absurd. Ubú, arquetip del cinisme i de l’autoritat ridícula, continua fascinant i incomodant encara avui.
