Museu Picasso, 50 anys a Barcelona. La col·lecció
Exposició de petit format, organitzada per celebrar el 50è aniversari del Museu Picasso, que revela com s'ha anat formant i quina és la naturalesa de la col•lecció d’obres de Pablo Picasso que conserva el museu.
La col·lecció del Museu Picasso de Barcelona s’ha anat configurant a través dels anys gràcies, especialment, a les grans donacions fetes pel mateix Picasso i per Jaume Sabartés, però també mitjançant les generoses aportacions de col·leccionistes privats i d'hereus de l’artista, a banda de les valuoses compres efectuades per l’Ajuntament de Barcelona.
La col·lecció es vertebra a l’entorn de dos eixos principals: d’una banda, les obres de formació i joventut de Picasso, i, de l’altra, la sèrie Las Meninas, del 1957. Ambdós eixos doten el museu d’una singularitat especial perquè permeten estudiar l’obra de formació de l’artista en un sol centre que, a més, acull l’única sèrie completa d’interpretacions de l’obra d’un altre artista —Velázquez— realitzada per Picasso al llarg de les dècades del 1950 i del 1960.
Sabartés i l’Ajuntament de Barcelona
La col·lecció del museu el 1963 es va constituir amb dues grans aportacions: la donació de Jaume Sabartés —composta per una escultura, sis dibuixos, quatre olis, 11 composicions humorístiques i 350 gravats i litografies— i l’aportació de l’Ajuntament de Barcelona de les 37 obres de Picasso ja conservades en els museus municipals. Aquestes obres provenien de les donacions que el mateix artista havia fet el 1919 i el 1938 als Museus d’Art de Barcelona, les adquisicions de la Junta de Museus a Lluís Plandiura el 1932 i del llegat de Lluís Garriga Roig. Després de la mort de Sabartés, Picasso es va fer càrrec del desenvolupament i l’increment de les col·leccions del museu, i entre 1968 i 1971 va enviar un exemplar amb la dedicatòria “Per a Sabartés” de tota la seva producció de gravats.
Donacions de Picasso
La generositat de Picasso envers el seu museu barceloní va anar més enllà de la tramesa de gravats, i el mes de maig de 1968 arribaven al museu 59 pintures procedents de Mougins donades per ell en memòria de Jaume Sabartés, que havia mort poc abans: un retrat d’aquest, datat el 1901, i els 58 llenços que constitueixen la sèrie de Las Meninas.. Dos anys més tard tornava a engrandir la col·lecció del museu amb la donació de 236 pintures a l’oli, 1.149 dibuixos, 17 àlbums de dibuix amb un total de 826 dibuixos, 2 gravats, 4 llibres de text amb dibuixos marginals, 47 obres d’altres artistes i objectes diversos (caixa de pintures, paleta) que havien estat custodiats per tres generacions de la seva família, la seva mare, la seva germana Lola i els seus nebots Vilató Ruiz.
Contribució de la societat civil
La notícia de la creació del museu va animar alguns artistes, membres de la societat civil barcelonina i gent propera a Picasso a fer donació d’obres per enriquir la col·lecció. Les obres aportades per Domènec Carles, Gala i Salvador Dalí, les galeries Louise Leiris de París i Gaspar de Barcelona i l’editorial Gustavo Gili es van integrar en el recorregut expositiu del museu.
El compromís municipal
Després de l’obertura del museu, l’Ajuntament de Barcelona va mantenir el seu comprimís d’anar augmentant els fons que constituïen la col·lecció en la mesura de les seves possibilitats econòmiques. La política d’adquisicions ha continuat dues línies fonamentals: augmentar la col·lecció d’obra gràfica i incrementar les seccions de pintura i dibuix, tot potenciant els períodes més significatius de la col·lecció del museu. De totes elles, considerem que les més significatives són els olis Pintor treballant (1965) i Barraca de fira (1900), l’escultura Cap de Fernande (1906), el quadern de dibuixos conegut amb el títol Carnet català (1906), els dibuixos Bohèmia madrilenya (1901) i Jacqueline amb cinta (1963) i llibres il·lustrats amb gravats de l’artista.
Crònica de l'exposició
El Museu Picasso, 50 anys a Barcelona. La col·lecció
Aquest opuscle acompanya la segona de les exposicions de petit format que el Museu Picasso ha organitzat per commemorar el cinquantè aniversari de l’obertura al públic de les seves portes el 1963. En quest cas, el volum està dedicat a analitzar com s’ha anat constituint allò que és la base essencial del museu, el que li dona singularitat i personalitat pròpia: la col·lecció.
A més de deixar constància, un cop més, del paper que van tenir Jaume Sabartés i el mateix Picasso en la creació del museu i en la selecció de les obres que havien de formar part dels seus fons, l’autora ―Malén Gual― enumera amb deteniment quines han estat les donacions i adquisicions que han contribuït a enriquir la col·lecció i a completar algunes de les etapes de la creació artística de Picasso que estaven poc representades, en especial pel que fa al fons de gravats. Un apèndix recull de forma exhaustiva la informació sobre les persones i institucions que al llarg del temps han fet possible el creixement d’aquesta col·lecció única.
Disseny: Lo Siento.
