Picasso, guerra i pau
L’exposició recull els moments, entre finals dels anys trenta i principis dels anys seixanta, en què Picasso va plasmar a la seva obra l’horror pels estralls causats per les guerres, especialment els derivats de la Guerra Civil espanyola.
L’exposició recull els moments, entre finals dels anys trenta i principis dels anys seixanta, en què Picasso va plasmar l’horror pels estralls causats per les guerres, un horror que es fa especialment palès coincidint amb la Guerra Civil espanyola i l’encàrrec del govern de la República per al Pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París del 1937, que va desembocar en el Guernica i en totes les obres que hi giren al voltant i que s’han erigit en emblema del patiment humà. D’altra banda, un conjunt de peces il·lustra la profunda reflexió sobre el poder de l’art enfront del terror, producte del creixent compromís de Picasso per la preservació de la llibertat i la pau al món, compromís que culmina amb la seva participació en els Congressos de la Pau del 1948 a Breslau (Polònia), del 1949 a París i del 1950 a Londres, en què els seus dibuixos i litografies de coloms esdevindran l'emblema de la pau al món.
Crònica de l'exposició
Picasso: guerra i pau
Pablo Picasso va crear els dos símbols més rellevants de la guerra i de la pau: el Guernica i el colom. Tanmateix, és significatiu que defugi el relat directe del conflicte, tot i que hi ha aires de guerra en l'obra de Picasso, de la mateixa manera que a les seves pintures hi ha una resposta als afanys de pau que dominaren a Europa un cop acabada la Segona Guerra Mundial. En paraules de Picasso, “la pintura no va ser inventada per decorar les cases. És un arma de guerra per defensar-se de l'enemic”.
