Post-Picasso. Reaccions contemporànies

La repercussió internacional del Guernica (1937) continua sent enorme. Des de principis de la dècada de 1970, el tema humanitari del mural i la seva popularitat han inspirat especialment artistes no occidentals a crear obres que tracten sobre la situació política del seu temps, com la continuació de la violència sobre civils en conflictes armats o la repressió política i militar. Diversos artistes europeus han analitzat també el llegat del Guernica per plantejar, entre d’altres, la qüestió de si els artistes del segle XXI poden impulsar encara el canvi social.

Encara que el cubisme va néixer fa més d’un segle, el seu caràcter conceptual i l’extraordinària varietat dels seus sistemes de representació continua inspirant els artistes, alguns des de l’anàlisi de la geometrització i la superposició de plans del cubisme analític en combinació amb la pintura de grans dimensions pròpia de finals del segle xx. Aquestes referències a la història de l’art es barregen sovint amb iconografia procedent dels llibres de còmics i amb altres elements de la cultura popular contemporània o amb referències que porten a reflexionar sobre esdeveniments actuals.

Les Demoiselles d’Avignon (1907) continua sent objecte d’atenció principal per als artistes que analitzen dos dels aspectes més importants de l’art contemporani: la qüestió de com es judica l’originalitat en l’art modern occidental, i les complexes qüestions sobre les relacions multiculturals en el món actual. L’àmplia resposta dels artistes africans a l’ús que Picasso fa de l’art de les cultures no occidentals és primordial en aquesta exposició. A través de l’obra picassiana, es reflexiona sobre la posició dels artistes africans en el món contemporani, així com s’analitza críticament la manera en què es relaciona Occident amb Àfrica.

En els primers anys del segle XXI, més d’un segle després que Picasso pintés els seus quadres de l’època blava i l’època rosa, alguns artistes han convertit aquestes obres en el centre d’algunes de les indagacions més rigoroses en la realitat contemporània. A diferència dels crítics que a vegades han blasmat les obres d’aquesta època pel seu sentimentalisme i la seva bellesa formal, aquests artistes són sensibles al contrast colpidor entre la delicadesa d’expressió de Picasso i la temàtica de treballadors pobres i desemparats, paradigma de les desigualtats econòmiques del nostre temps. Fent-se seves les reflexions que Picasso va fer a través de personatges histriònics com els saltimbanquis i els arlequins sobre la problemàtica relació dels artistes amb la societat, alguns artistes analitzen la situació actual de l’artista en la nostra societat, caracteritzada per la fama mediàtica i l’esperit comercial.

Durant les últimes dècades de la vida de Picasso, la seva fama i l’èxit comercial de la seva obra van suscitar dubtes sobre els seus mèrits artístics. La seva reputació com a artista capdavanter del segle XX va esdevenir motiu de controvèrsia, i a més, la pintura semblava haver perdut importància en l’art contemporani. D’altra banda, l’excepcional llibertat de la seva tècnica tardana i la seva agosarada representació de la vellesa han fet que la seva obra última hagi rebut, en els anys després de la seva mort, un reconeixement general. Reflexions sobre aquesta imatge de Picasso com a artista conegut més per la seva celebritat que per la seva obra artística es barregen en l’obra d’artistes contemporanis amb la d’altres que han vist l’estil tardà de Picasso com un precedent en la combinació de les tècniques pictòriques tradicionals amb els traços grollers del grafiti.

La incursió que Picasso va fer en el surrealisme durant les dècades de 1920 i 1930 ha estimulat una àmplia varietat d’artistes a indagar en les representacions de la sexualitat i la creativitat com a processos desinhibits i constantment canviants. Aquestes respostes van des d’estudis de les possibilitats il·limitades de la imaginació, fins a concepcions de l’art com una força transformadora colpidora, passant per reflexions sobre la interacció entre espontaneïtat i planificació en el procés creatiu, entre d’altres.