Carmen Calvo

Carmen Calvo va iniciar als anys setanta del segle passat una de les trajectòries més personals de l’art espanyol. Gràcies a la serva formació en belles arts i en el món de la terrisseria, ha sabut subvertir els codis i tractar el fang com si fos pintura o escultura. Fascinada per l’arqueologia, col·loca petit motlles o objectes diversos de la mateixa manera que les arqueòlegs o els botiguers ordenen les seves troballes o les seves mercaderies. D’altra banda, les recopilacions en prestatgeries mostren formes d’escaiola o de guix extretes de motlles de cartró, amb una estètica austera que remet a Morandi.

Les seves fotografies manipulades amb objectes o pintura configuren una lúcida crítica social a l’Espanya hermètica de la postguerra, a les seves institucions repressives i a les seves cotilles morals. La infantesa és un motiu recurrent en la seva obra, i en aquesta exposició la peça final fa referència a un episodi d’abús infantil que va a tenir lloc als anys noranta.

El 2018 Carmen Calvo va crear una sèrie de targetes postals modificades, El tiempo que apasiona, que va a completar amb postals del Museu Picasso de Barcelona i que es mostren per primer com en aquest projecte.

Carmen Calvo ha rebut nombrosos encàrrecs públics i múltiples guardons, entre els quals destaca el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (2013) i el Premi Internacional Julio González (2022).