El foll
El foll
El foll
Poc abans d’emprendre un nou viatge a París l’abril del 1904, Picasso va fer una sèrie de dibuixos, imbuïts tots d’un caràcter simbolista, que poden considerar-se la culminació de l’etapa barcelonina. Segons va manifestar l’artista a Josep Palau i Fabre, el personatge que apareix retratat en aquesta obra és «aquella mena de foll que hi havia pels carrers de Barcelona» (Picasso vivent, 1881-1907, 1980). El mateix personatge, en actitud de demanar almoina i acompanyat d’un gos famèlic, apareix en dos dibuixos: "Caritat" (Col·lecció particular, Brussel·les) i "El foll" (Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York), ambdós amb el títol escrit pel mateix artista.
En aquesta aquarel·la, l’alienació i la bogeria del personatge s’accentuen amb l’asimetria dels trets, la convergència de la cella i la boca, l’exagerat manierisme de la figura i la crispació dels membres esquelètics. Els cabells esbullats i la mirada alienada n'intensifiquen l’expressivitat del rostre.
"El foll" correspon, probablement, a l’obra que apareixia referenciada amb el número 39 al catàleg editat amb motiu de l’exposició col·lectiva celebrada a la galeria de Berthe Weill a París del 24 d’octubre al 20 de novembre del 1904. Picasso va regalar-la, dedicada, al seu amic Sebastià Junyent. Posteriorment, va ser adquirida pel col·leccionista Lluís Plandiura.