La minotauromàquia

El dissabte 23 de març de 1935, Picasso va gravar, sobre planxa de coure, aquesta “Minotauromàquia”, que va desenvolupar en set estats i té com a protagonista el minotaure, figura mitològica meitat home, meitat animal, nascut de la unió incestuosa de Pasífae, muller del rei Minos de Creta, amb un brau que Posidó, déu del mar, li havia enviat. Es tracta d’un dels gravats més reeixits de Picasso i un dels millors del segle XX, i se’l considera un precedent iconogràfic del “Guernica” (1937). El minotaure, alter ego de l’artista, és una figura clau i recurrent en l’obra dels anys trenta, moment en el qual Picasso es vincula amb el moviment surrealista.
Picasso presenta una composició fortament simbòlica i de difícil interpretació en la qual combina tendresa i violència, cosa que atorga a aquest gravat una gran poètica visual i alhora el fa premonitori de la Guerra Civil espanyola. Al voltant del monstre, l’artista construeix una escena amb al·lusions a obres dels grans mestres de l’art occidental, evocant, entre d’altres, detalls de la “Creació” de la Capella Sixtina de Miquel Àngel, de “Les filadores” de Velázquez, del “2 de maig de 1808 a Madrid” de Goya o de la “Caça del tigre” de Delacroix. Així mateix, en el centre de la composició, entre el minotaure cec i la noia que sosté una espelma i un ram de flors —amb els trets de la seva companya sentimental, Marie-Thérèse Walter—, hi situa una torera encinta al llom d’un cavall ferit, en clara al·lusió també a Marie-Thérèse, aleshores embarassada de la seva filla Maya. A l’esquerra, un home que amaga la nuesa amb un drap a manera de perizoni enfila esparverat l’escala per fugir del monstre, referència a la Crucifixió. I a la part superior, dues joves contemplen l’escena des d’una finestra on descansen uns coloms; al fons, a l’horitzó, s’entreveu un veler.
Aquest exemplar dedicat de “La minotauromàquia”, concretament una estampa tirada per Roger Lacourière a París sobre paper verjurat Montval del setè i definitiu estat, Picasso el va donar als Museus d’Art de Barcelona el 1938, en plena Guerra Civil. El 1963, amb la creació del Museu Picasso de Barcelona, va passar a formar part del seu fons, atès que totes les obres de l’artista de titularitat municipal van ser afectades al museu acabat de crear.