Muntanyes de Màlaga

La família Ruiz Picasso va tornar a Màlaga de vacances els estius del 1896 i el 1897. L’estada que van fer el 1896 a la finca-trull de Llanes que els padrins de Picasso, els Blasco Alarcón, tenien als afores de la ciutat va oferir al jove artista l’oportunitat de dur a terme un estudi exhaustiu de les muntanyes de la zona, com testimonia aquesta tela, la més important d’aquest moment, per a la qual Picasso va assajar amb tres estudis preparatoris: un oli i dues tauletes que també es conserven al Museu. La pinzellada pastosa i espessa que hi aplica, juntament amb l’absència de línia ―substituïda per la combinació de pinzellades de colors vius― i amb una lluminositat intensa, marca el seu primer distanciament de les ensenyances acadèmiques i és, alhora, un intent seriós d’afirmació de la seva personalitat. Val a dir que en aquell moment Picasso ja havia rebut l’impacte lumínic i cromàtic de les obres pleinairistes de l’anomenada “Colla del Safrà”, un grup de joves artistes catalans integrat per Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Ramon Pichot, Adrià Gual i Juli Vallmitjana. Tots ells havien abandonat l’Escola de Belles Arts precisament l’any que ell s’hi havia matriculat, avorrits de l’estancament dels postulats acadèmics impartits i decidits a pintar a l’aire lliure. Alguns d’aquests joves van concórrer a l’Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques del 1896, on Picasso els va poder veure, ja que hi va presentar l’oli “Primera comunió” (MPB 110.001).