Terrats de Barcelona

L’interès de Picasso per la geografia urbana es va activar amb la seva arribada a la ciutat. Els terrats o bé les vistes des d’aquests van protagonitzar diversos dels primers paisatges barcelonins, alguns dels quals accentuen l’estudi lumínic, nocturn -"Lluna plena des d’un terrat" (MPB 110.130), 1896- o bé diürn -"Terrats i església de Santa Marta" (MPB 110.102), 1900-; ambdues obres integren la col·lecció del museu. En el posterior i progressiu allunyament d’aquest interès pel paisatge urbà, es van produir excepcions entre les quals hi ha aquesta pintura. Executada per l’artista des del seu estudi, és producte d’una actitud contemplativa vinculada als espais de quotidianitat que remet al Picasso intimista, ben diferent al de caràcter predominantment vitalista. Aquest oli té com a precedent immediat "Terrats blaus", del 1901 (The Ashmolean Museum, Oxford), que presenta una vista des de l’estudi del bulevard de Clichy i que, per bé que anticipa els tons blavosos cap als quals la pintura de Picasso havia començat a virar a París, s’allunya de la pàtina melangiosa i postsimbolista dels terrats barcelonins pel marcat accent expressionista.
Executat a principis del 1902, aquest oli és un dels primers paisatges blaus barcelonins, i va ser pintat des del terrat de l’estudi que l’artista compartia al carrer Nou de la Rambla amb els seus amics Ángel Fernández de Soto i Josep Rocarol. La composició presenta dos plans: l’horitzó desdibuixat de l’entramat urbà i un primer terme dominat pel badalot amb la porta d’accés al terrat. La sòlida volumetria del primer pla contrasta amb la fràgil definició de les construccions més allunyades, el relleu de les quals tan sols s’endevina en la línia segmentada de l’horitzó. Es tracta de la visió d’un clar de lluna amb una forta càrrega poètica, on domina un blau modulat pels blancs i els negres per tal d’assolir el contrast entre clars i ombres. Resulta paradoxal la serenor que desprèn aquesta pintura si s’evoca el brogit que imperava pocs metres més avall, on hi havia l’Edén Concert, local de varietats sovintejat per Picasso.