Territori de creació: les arrels catalanes de Picasso

Territori de creació: les arrels catalanes de Picasso és un projecte que neix amb la voluntat de reivindicar i reconnectar amb les petjades que Pablo Picasso va deixar en diferents indrets de Catalunya, més enllà de les abastament conegudes relacions amb Barcelona. El nostre objectiu és construir una xarxa picassiana arreu del territori català, explorant les connexions vitals, culturals i artístiques que l’uniren a casa nostra.

Comencem el projecte programant un seguit de cursos adreçats al públic adult amb qui volem compartir la riquesa del patrimoni artístic i fomentar un diàleg viu i proper sobre la figura de Picasso, així com les seves estades a Gósol, Horta de Sant Joan o Cadaqués, que foren decisives en la seva formació.  Es tracta d’un punt de partida; en properes edicions, la iniciativa vol obrir-se a altres col·lectius, com ara els centres educatius, les biblioteques i altres espais culturals del territori. Entenem el patrimoni com una eina compartida, viva i en constant transformació. Per això proposem una mirada territorial i col·laborativa, amb els agents culturals d’arreu i amb activitats que fomentin el sentiment de pertinença, l’aprenentatge compartit i la creació de comunitats expandides.  La cultura esdevé, així, un punt de trobada intergeneracional i una eina poderosa de cohesió social.

En aquest teixit de vincles, la tecnologia digital esdevé una aliada per mapar i reconnectar persones i llocs, per construir un mapa d’espais vius de relació, on la memòria i la mirada contemporània s’entrellacen. El mapeig ens permet traçar camins invisibles entre històries, paisatges i experiències compartides; fa possible que persones que es troben en indrets diferents puguin coincidir en un mateix espai simbòlic, reconeixent-se en una herència comuna. La tecnologia, així, es posa al servei de la proximitat: no per substituir la trobada, sinó per ampliar-la, per fer visible allò que ens uneix i donar veu a noves formes de pertinença.

En aquest camí de retrobament amb les arrels i amb el territori, també reconeixem que la cultura és un dret que pertany a tothom. És una manera de ser i de fer comunitat. Parlar de drets culturals és parlar de la llibertat de participar, de crear i de sentir-se part d’un teixit viu que ens connecta amb la memòria i amb el present. Treballar de manera expandida vol dir obrir espais perquè cada veu hi trobi lloc, perquè la creació sigui també una forma de cura i d’arrelament. Així, la cultura esdevé territori comú —un espai on el dret a imaginar i a compartir es transforma en experiència col·lectiva.

PROGRAMA: