El mes de setembre de 1934, enguany ha fet setanta-cinc anys, Picasso visita Barcelona per darrera vegada(*).
A mitjans d'agost del 34, Picasso amb la seva muller Olga i el seu fill Paulo passen les vacances a Espanya. Després d'un periple per diferents poblacions arriben a Barcelona a principis de setembre.
En el decurs de la seva estada a la ciutat comtal es desplaça a Montjuïc per a visitar el Museu d'Art de Catalunya, que era a punt d'inaugurar-se a l'edifici del Palau Nacional, nascut a l'aixopluc de l'Exposició Internacional del 1929.
Picasso, l'estiu del 33, ja havia visitat la zona de Montjuïc. En aquesta ocasió, Joaquim Folch i Torres, el director, el convida i li fa la visita acompanyat d'altres membres del museu. Un article memorable, signat per Carles Capdevila, intitulat Picasso al Museu, publicat a la portada de La Publicitat -Barcelona, Dijous 6 de setembre de 1934. Any 56 - Núm. 18.741- se'n fa ressò: "[...] l'home, del Picasso de carn i ossos recorrent les sales del Museu que serà inaugurat d'ací a un mes. Aprofitant la breu estada que Picasso ha fet a Barcelona amb la seva família, la direcció del Museu l'invità a visitar la nova instal·lació del Palau Nacional, on ha estat reunit i disposat ordenadament tot el fons del Museu Municipal, considerablement augmentat amb l'adquisició de la col·lecció Plandiura [...]". L'articulista destaca, entre altres obres, el paisatge urbà de Martí Alsina fet des d'un taller de la desapareguda Riera de Sant Joan on el malagueny, també, havia tingut el seu taller i "La col·lecció de retrats d'En Casas era un recordatori d'antigues amistats i coneixences barcelonines".
A l'esquerra, coberta del "Diario de Barcelona" del 13 de novembre de 1934, amb la foto de la inauguració del Museu d'Art de Catalunya al Palau Nacional de Montjuïc. A la dreta, article de Carles Capdevila, "Picasso al Museu", a la coberta de "La Publicitat" del 6 de setembre de 1934.
L'any 34 és un moment especialment agitat des del punt de vista polític i social a l'estat espanyol en general i a Catalunya en particular. A Europa l'auge del feixisme, sobretot a Itàlia i a Alemanya, és preocupant.
És un any complicat en la vida de l'artista. El matrimoni amb Olga fa aigües; està a punt de sortir al mercat les memòries de Fernande Olivier; es clou amb una sentència poc clara el procés que Picasso endega contra Miquel Calvet per abús de confiança al comprar, l'any 1930, una gran quantitat de dibuixos a la seva mare per un preu irrisori i vendre'ls a un preu alt a una galeria parisenca. És " la pitjor època de la meva vida" dirà Picasso.
Les obres de Picasso semblen transcriure els alts i baixos de l'artista: tant aviat són vigoroses i febrils com assossegades. Més que mai es fan ressò d'aquella frase recollida per Zervos, fruit de les converses amb l'artista a Boisgeloup, l'hivern de 1934-1935: "El pintor pinta com a necessitat urgent de descarregar les seves sensacions i visions".
La història segueix el seu curs. Picasso continua treballant en el seu taller parisenc després del sojorn barceloní. Res fa pensar a l'artista que aquell setembre del 34, enguany ha fet setanta-cinc anys, havia fet el darrer passeig pels carrers de Barcelona.
Capdevila en aquell article formulava un desig: "Barcelona guardarà entre les dels seus artistes més representatius les obres d'aquest pintor universal. Hauria estat un error i una injustícia excloure'l de la nostra família artística perquè ell no oblida que Barcelona ha estat la pàtria de la seva joventut d'artista, i ha refermat aquest record amb generositats inoblidables. Barcelona desitja correspondre-hi sincerament, i es fa un goig i un honor de dedicar un espai a les obres del gran artista: al costat d'aquestes, però, ens plauria veure augmentada la seva representació amb obres de Picasso present i del que vindrà"; un desig del periodista que avui sabem que és realitat.
Claustre Rafart Tècnic Superior d'Art i d'Història
(*) Des de la seva partida de Barcelona cap a París l'abril de 1904, Picasso hi havia tornat diverses vegades: 1906, 1909, 1910, 1913 i 1917. A partir d'aquesta data, que se'n tingui constància fins al moment, Picasso hi torna en tres ocasions: l'octubre de 1926, l'agost de 1933 i el setembre de 1934.
