En el nom del pare

«Espero que el que jo he fet susciti alguna cosa ben diferent en els qui venen darrere meu», deia el ma­teix Picasso, obrint-se a l’esdevenidor de l’art i de la vida. L’exposició que ara es presenta al Museu Picasso de Barcelona amb el títol EN EL NOM DEL PARE sorgeix de la necessitat d’explorar críticament el llegat artístic i existencial de Picasso per crear una xarxa d’interrelacions que permeti obrir nous camins, com ell mateix desitjava. La mostra reuneix una sèrie d’artistes contemporanis que consideren l’anàlisi de la complexitat de l’herència estètica i ideo­lògica de Picasso com un exercici ineludible. Picasso és una figura paterna que cal estimar, amb la qual s’ha de conviure o que s’ha de combatre críticament. La seva posició política, la seva ànsia infatigable de descobrir nous llenguatges estètics, la seva volun­tat de connectar amb la mitologia clàssica i amb el llegat cultural mediterrani, la seva relació amb les dones com a models i com a objectes de desig, el seu interès per la poesia i per rituals ancestrals com la tauromàquia, i fins i tot els efectes de la seva fama i l’explotació turística i comercial del seu nom, són analitzats en aquesta exposició per tal de crear una condensació crítica i celebratòria. Les diverses línies de reflexió es concreten a través d’obres ja existents, d’algunes peces noves i d’intervencions es­pecials en la col·lecció permanent. La majoria de les obres seleccionades se situen en sales i espais de la planta baixa del museu, però també s’ha pogut inter­venir delicadament en la col·lecció i, específicament, en el llegat de 1968.